h1

Una eina anomenada Cinescola

Juliol 4, 2020

Una eina anomenada Cinescola                      

                                                                                                Ramon Breu

Cinescola (www.cinescola.info) va néixer com un projecte modest amb el propòsit d’oferir recursos al professorat que volia introduir l’educació audiovisual a l’aula. És a dir, per ensenyar cinema, per debatre sobre cinema, i també per fer servir el cinema per aprendre altres matèries. Primer fou una separata de la revista digital d’educació en comunicació, Aulamèdia, després es transformà en una pàgina web autònoma, fins ara que, setze anys després del seu inici, s’ha transformat en un autèntic portal educatiu sobre cinema amb vocació de constituir-se en una eina quotidiana a l’aula.

Cinescola ofereix avui unes 150 propostes didàctiques competencials sobre pel·lícules, d’accés lliure i ordenades per matèries, tant per a l’educació primària com per a secundària, a més d’altres recursos com ara llibres sobre educació audiovisual o una guia d’autoaprenentatge del llenguatge cinematogràfic. Tot plegat sense cap mena d’ajut o subvenció, mostra ben eloqüent de la situació de voluntarisme que des de sempre pateixen els projectes d’educació mediàtica.

Durant aquest temps, Cinescola ha volgut consolidar un model per tractar el cinema a les aules, però a la vegada ha expressat sempre la intenció que el professorat millorés, ampliés i matisés les propostes ofertes. Tots sabem que les receptes no poden aplicar-se directament a classe, sinó que cal adaptar-les a cada situació, a cada realitat de les nostres aules, tan diverses.

La cultura cinematogràfica dels nostres alumnes es troba avui en una situació de penúria. Això fa que una part important de les propostes d’educació cinematogràfica que han de dur a terme els i les docents que emprenen aquesta aventura, siguin molt de base, molt de trinxera, de crear fonaments. Per tant, no hem de tenir cap escrúpol en treballar un cinema força comercial, dins dels límits de la dignitat però, per poder avançar en el coneixement del llenguatge audiovisual, en la cultura cinematogràfica, en la reflexió ètica.

El treball escolar amb el cinema és absolutament pluridisciplinar i representa disposar d’un element importantíssim de dinamització a l’aula que afavoreix  tasques formatives tan bàsiques com la comprensió, l’adquisició de conceptes o el raonament. En un món particularment accelerat pel vertigen de les xarxes socials i la toxicitat de determinats productes mediàtics, és un exercici de sensatesa redescobrir el cinema com un mitjà excepcionalment enriquidor per a fer gaudir de la cultural audiovisual i educar la mirada. L’educació cinematogràfica ens ensenya a tenir una mirada més culta, més il·lustrada. I és que la nostra forma de mirar és la nostra forma de situar-nos en el món.

Finalment, hem de dir que Cinescola és també una finestra per a la participació de tots aquells professors i professores que volen compartir les seves propostes sobre cinema i que fan servir a les seves escoles, als seus instituts, per poder avançar així amb més seguretat en el desplegament de l’educació mediàtica.

 

h1

EDUCAC

Juliol 4, 2020

EDUCAC: UN PAS ENDAVANT CAP A L’EDUCACIÓ MEDIÀTICA

                                                                                                        Ramon Breu

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya, en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament, ha posat en funcionament un portal sobre educació en comunicació audiovisual amb el nom d’EduCAC. A EduCAC http://www.educac.cat/ hi trobem bàsicament materials didàctics per al professorat, amb recursos pedagògics sobre l’anàlisi dels mitjans de comunicació i el llenguatge audiovisual, així com continguts i propostes per a les famílies relacionats amb el consum dels audiovisuals i internet.

Tot aquest material en línia irromp amb força en el panorama de l’alfabetització mediàtica en el nostre país. Un panorama trist i desolat, caracteritzat per l’oblit i la manca de voluntat per implementar de debò l’educació en comunicació audiovisual, i que té com a columna principal el voluntarisme del professorat interessat en la transmissió d’una consciència crítica i analítica davant les pantalles.

Aquestes propostes didàctiques d’EduCAC tenen la vocació d’acompanyar els escolars en la seva trajectòria per alfabetitzar-se en comunicació. No podem plantejar-nos educar ciutadans i ciutadanes lliures sense que tinguin capacitat d’interpretar de manera crítica i reflexiva la publicitat, els programes d’entreteniment, els informatius, els continguts dels youtubers o tot el magma que troben a les xarxes socials, i això és el que ofereix aquest portal amb un important desplegament de creativitat i professionalitat.

Una ullada reflexiva des de la preocupació per una educació múltiple ens fa veure tres elements de considerable gravetat d’avui en dia:

– Una acceleració tecnològica que no té un substrat social ni ètic, que no està plantejada com un bé comú, sinó que està dirigida exclusivament al benefici econòmic i a l’increment consumista.

– Una poderosa superestructura de les idees controlada per uns mitjans de comunicació dominants que alienen, manipulen i que imposen una forma de coneixement de la realitat poc rigorosa, superficial, falsa i que transmeten a la ciutadania contravalors i comportaments que no s’adiuen amb els valors educatius i de la vida cívica.

– El no reconeixement (no sobre el paper, sinó efectiu, de veritat…) del dret a l’educació en comunicació de la ciutadania.

Les comunicacions audiovisuals de masses desenvolupen un paper fonamental en la vida de les noves generacions. En canvi, el seu paper a l’ensenyament no és ni de bon tros proporcional a aquesta importància. Després de més de seixanta anys dels primers moviment d’educomunicació al món, observem com bona part dels plantejaments actuals deambulen cap a postures instrumentals i tecnologistes. Sovint, la preocupació per l’eficiència tecnològica es converteix en allò fonamental i únic en les accions pedagògiques que tenen l’etiqueta de comunicació. Els qui adopten aquest plantejament d’enaltiment tecnològic sembla que estan convençuts que la capacitació dels nois i noies com a operadors tècnics els dóna les claus del coneixement. A més estan convençuts que la tecnologia és neutral o com si n’hi hagués prou que un missatge fos vehiculat per una tecnologia perquè es tornés eficaç.

Els nous corrents autoproclamats d’innovació educativa, sorprenentment sense opinió expressada pel que fa a l’educació mediàtica,  haurien de valorar que els coneixements merament instrumentals no porten gaire lluny. No serveix de gaire ensenyar a llegir si després no s’aconsegueix que es llegeixi. Capacitant els alumnes només en l’ús de les tecnologies, sense càrrega analítica i crítica, no es garanteix que les facin  servir de manera creativa, respectuosa i ètica.

Les experiències més reeixides en educomunicació proposen una educació en mitjans de comunicació que integri en un mateix projecte, la capacitat d’expressió, la comprensió del llenguatge de la comunicació i l’anàlisi crítica; i aquí EduCAC l’encerta plenament amb tutorials sobre producció escolar, i amb proposta d’anàlisi dels informatius, de la publicitat, de l’entreteniment televisiu, del món d’internet o de la utilització del mòbils.

És una lleugeresa donar per suposat que cadascú de nosaltres té capacitat per discriminar i per traçar un itinerari ètic enmig del maremàgnum immens que representen avui els mitjans dominants de comunicació, des del cinema fins als whatsapp, passant per la televisió, internet o la play. No és fàcil trobar el camí, mantenir un esquema de valors, un entramat moral, un ordre mental. I encara menys si ets nen o nena o adolescent, perquè l’estructuració del pensament, la capacitat de crítica i d’interpretació del món es construeixen, no són innates.

Avui són els mitjans de comunicació el principal agent constructor de la memòria i de la consciència col·lectiva. El desenvolupament de nous mitjans de comunicació ha suposat una greu amenaça per al predomini de la paraula impresa, i sens dubte està canviant  fonamentalment la nostra manera de fer servir el llenguatge. En el moment actual, s’afirma, tota alfabetització és inevitablement i necessàriament una alfabetització multimediàtica. Per això crida l’atenció la negació al dret (efectiu, no només teòric) a l’educació en els mitjans de comunicació precisament de qui paga aquest mitjans, a través de l’import d’una entrada, dels impostos o de la compra d’uns productes que tenen incorporat en el seu preu el plus del cost publicitari. L’educació en comunicació ha de ser considerada avui com una normalització històrica, com una reparació de la democràcia social.

h1

Consum de mitjans audiovisuals

febrer 8, 2018

L’atractiu que tenen els mitjans audiovisuals és indiscutible. La televisió a la carta, les sèries, els videojocs, les plataformes digitals… ofereixen un món d’entreteniment i informació ple d’opcions per a nens i joves. Cal que les famílies els pugueu acompanyar perquè facin un bon ús d’aquests mitjans.

Per fomentar-ne un consum responsable, seguiu aquests consells:

  • Sigueu contundents amb els continguts “tòxics”, per exemple amb la violència o el sexisme.
  • Acompanyeu els fills en la selecció dels programes o jocs segons els seus interessos i edat.
  • Comenteu amb els fills els programes que veuen o els jocs que utilitzen.
  • Ajudeu-los a desenvolupar un esperit crític amb els missatges que els mitjans transmeten.
  • Poseu els aparells en espais comuns de la llar.
  • Planifiqueu els moments adequats per veure el programa seleccionat o jugar a un videojoc triat i pacteu el temps segons la seva edat.Recomanacions sobre el consum d’audiovisuals
h1

Cinescola a l’Espai Internet

Juny 5, 2017

h1

Museu del periodisme objectiu

Juny 5, 2017

h1

L’Educació en Comunicació Audiovisual a debat

Novembre 7, 2012

Cinescola. Una eina per treballar el cinema a l’aula.

Cinescola, és una associació de professors i professores que treballen en diferents àmbits educatius, des de l’educació primària fins a la universitària que ha construït un servei que posa a l’abast de la comunitat educativa un cada cop més gran contingent de propostes didàctiques en l’àmbit de l’Educació en Comunicació Audiovisual, ja sigui en línia o en format paper. Aquesta estructura de suport en l’alfabetització mediàtica és d’accés lliure, en català i no rep cap mena de subvenció ni ajut, ni públic ni privat.

La integració del cinema a l’aula és una necessitat que no pocs professors i professores s’han plantejat des de fa temps, tot i que no han comptat amb els mínims recursos necessaris per al seu ús didàctic, és a dir no recursos pel que fa a espais apropiats o a  instruments de projecció, sinó a un fons de propostes didàctiques viables per saber com fer servir i rendibilitzar el cinema amb una finalitat educativa. I és en aquest espai on Cinescola es planteja la seva feina. Es tracta d’oferir propostes de treball al professorat, propostes pensades, assajades i esmenades per tenir la tranquil·litat que s’introdueix el cinema a l’aula amb unes mínimes garanties pedagògiques.

Els objectius que intentem complir són els següents:

–      Fomentar la lectura crítica i comprensiva de la imatge.

–      Fer conèixer una història mínima i bàsica del cinema  perquè l’alumnat es pugui situar millor davant la imatge cinematogràfica.

–      Difondre les quatre regles del llenguatge fílmic.

–      Contextualitzar una pel·lícula i allò que vol transmetre.

–      Aprendre a gaudir del cinema.

–      Interrelacionar el currículum amb un conjunt de produccions cinematogràfiques amb valor educatiu…

Sovint des de l’associació Cinescola ens fem la següent reflexió:

Avui encara hi ha pocs centres educatius que hagin introduït el cinema i l’alfabetització mediàtica a l’aula de manera fixa, malgrat l’excel·lent valoració que fan d’aquest aprenentatge. Què els podria aportar el fet d’introduir de forma fixa el cinema i l’Educació en Comunicació Audiovisual als centres que encara no ho fan i que, desgraciadament, són la majoria?

I ens apareix la següent resposta:

–   Disposar d’un element importantíssim de dinamització a l’aula que afavoreix les tasques acadèmiques bàsiques: comprensió, raonament, adquisició de conceptes,…

–         El cinema potencia la reflexió, sensibilitza, pot fer prendre postures, formar-se opinions davant d’històries de vida.

–         S’aconsegueix transmetre coneixements sobre el llenguatge i les tècniques audiovisuals. La profunditat d’un pla, la música, la il·luminació, un determinat moviment de càmera ens diuen coses que no són expressades verbalment i que cal que l’espectador sàpiga, descodifiqui i pugui apreciar.

–         El treball amb el cinema i la comunicació a l’escola permet trencar amb el caràcter habitualment unidireccional que té la imatge audiovisual. El potencial motivador del cinema a l’aula  pot generar dinàmiques de diàleg, de confrontació i reflexió que ens pot ajudar a formar-nos com a espectadors, a tenir criteri i capacitat crítica.

–         El cinema es constitueix en punt de partida de recerques sobre l’època representada en els films, sobre el vestuari, les relacions socials, les institucions, el paisatge, el clima o els estereotips…

–         Amb el cinema també es pot avaluar: l’alumnat podrà demostrar davant les imatges d’una pel·lícula si sap descobrir-hi les incoherències, les manipulacions, si sap contextualitzar, si sap extreure’n conclusions o fer-ne deduccions…

h1

Benvinguts al rebost

Març 16, 2009

Benvinguts al Rebost de Cinescola. Després de sis anys d’una intensa feina i, el que és més important, d’un fidel  seguiment de les seves propostes didàctiques per part de la comunitat educativa del nostre país, CINESCOLA vol seguir treballant i difonent la riquesa educativa del cinema dins les aules. Amb aquest suplement del nostre portal www.cinescola.info, que hem titulat El rebost de Cinescola, oferim un nou espai per difondre propostes didàctiques sobre cinema, d’accés gratuït i en català i, a la vegada, presentem  una via per recollir i publicar totes aquelles experiències en cinema que el professorat ens vulgui fer arribar. Busqueu dins del rebost i trobareu nutritives menges per alimentar l’Educació en Comunicació.

L’ús del cinema a l’aula és un factor dinamitzador clau per ajudar a promoure valors humanitzadors, de manera transversal i interdisciplinària, i contribuir així a desenvolupar valors i elements d’identitat personal i de pertinença. El cinema contribueix igualment a l’adquisició de les competències transversals comunicatives i metodològiques, és a dir, la competència comunicativa lingüística i audiovisual i la competència artística i cultural d’una banda, i la competència d’aprendre a aprendre i la competència sobre el tractament de la informació i la competència digital, per l’altra.

La diversitat d’activitats proposades respon a una finalitat doble. En primer lloc, afavorir la comprensió del missatge expressat en el film, ja sigui a partir de les tècniques específiques del mitjà, ja sigui de l’argument principal de la història. En segon lloc, la diversitat de textos que apareixen en les activitats pretenen aportar dades per contrastar informacions i aportar continguts nous per al debat a l’aula. En aquest sentit, la pel·lícula és un punt de partida per afavorir la identificació amb uns personatges i contextualitzar una situació concreta a partir de la qual podem aportar, suggerir, canviar, reflexionar, replantejar i debatre altres experiències de vida ben variades, algunes de les quals responen a models propers que coneixem en la societat plural en què vivim.

Des d’AulaMèdia no tenim cap dubte que és el món educatiu qui s’ha de fer càrrec de la gestió social d’aquesta enorme i constant producció artística que és el cinema – comercial i no comercial -, de la qual no som ni capaços d’imaginar-nos les seves possibilitats educatives. Hem de seguir posant dempeus una educació cinematogràfica que ens faci recuperar la riquesa del debat, del comentari, de la comunicació, de la crítica dels espectadors/res davant una obra fílmica.

pb2600572

El cinema, els seus creadors, representen una aportació fonamental per interpretar, conèixer i analitzar el nostre món contemporani. Estem més que convençuts que el cinema mereix ser un espai formatiu. El cinema ha d’ocupar en els centres docents el lloc que li correspon com a fet cultural bàsic del món d’avui i, també, perquè posseeix una potencialitat motivadora i educativa de primera magnitud. El cinema i els altres mitjans de comunicació necessiten, per altra banda, educació perquè són llenguatge i necessiten capacitació per a la comprensió de tota la càrrega comunicativa, estètica, de valors i contravalors que arrosseguen.

És una lleugeresa – probablement una gravíssima  irresponsabilitat – donar per suposat que cadascú de nosaltres  té capacitat per discriminar i per traçar un itinerari ètic, raonat  i il·lustrat en el panorama dels mitjans de comunicació, i en particular en el cinema, el mitjà més seguit pels nostres nens i nenes, pels nostres nois i noies.

imgp0308

La cultura cinematogràfica dels nostres alumnes que té com a intermediari el model majoritari de televisió, es troba en una situació d’autèntica penúria. Això fa que bona part de les propostes d’educació cinematogràfica que ha de fer el professorat que emprèn aquesta aventura, siguin molt de base, molt de treball de trinxera, de crear fonaments, pròpies d’una situació d’emergència. Per tant, no hem de tenir cap escrúpol en treballar, a vegades, un cinema força comercial – però molt atractiu per a la majoria dels alumnes – per poder avançar; perquè serveixi d’ham i poder incorporar elements de coneixement del llenguatge audiovisual, de la cultura cinematogràfica i de reflexió ètica. Això sí, cinema comercial però digne, que no sigui tòxic ni comporti contravalors.

El públic actual ha perdut la capacitat de contemplar tota la densitat que pot oferir el relat cinematogràfic, acostumat a la recepció passiva del flux incessant d’imatges heterogènies. Les condicions de recepció que imposa la televisió alteren tant el contingut de les pel·lícules que, com diu Maurizio Nichetti, quasi no podem dir que hem vist tal o qual pel·lícula, sinó, en tot cas, que n’hem entrevist fragments a través dels anuncis.

Fomentar la lectura crítica i comprensiva de la imatge; fer conèixer una història mínima i bàsica del cinema perquè l’alumnat es pugui situar millor davant la imatge cinematogràfica; difondre les quatre regles del llenguatge fílmic; contextualitzar una pel·lícula i allò que vol transmetre; gaudir del cinema;  interrelacionar el currículum amb un conjunt de produccions cinematogràfiques són les vies per on, creiem, s’ha de plantejar el cinema a les aules.

recerca3

Formar espectadors és formar ciutadans i ciutadanes; formar espectadors significa fer possible veure pel·lícules amb tota l’extensió de la paraula. Es tracta de lluitar per trencar amb l’hàbit d’empassar-se pel·lícules sense pensar-les, sense acostar-se tranquil·lament, assossegadament a elles i gaudir de les seves imatges, de les seves propostes visuals, de les seves idees i de les seves advertències. Es tracta de dignificar la nostra mirada.

El treball escolar amb el cinema és absolutament pluridisciplinar i representa disposar d’un element importantíssim de dinamització a l’aula que afavoreix les tasques acadèmiques bàsiques: comprensió, adquisició de conceptes, raonament… El cinema potencia la reflexió, sensibilitza, fa prendre postures, formar-se opinions davant d’una història de vida, com si fos una escola de realitats…

L’educació cinematogràfica transmet coneixements sobre el llenguatge i les tècniques audiovisuals. La profunditat d’un pla, la música, la il·luminació, un determinat moviment de càmera ens diuen coses que no són expressades verbalment i que cal que l’espectador sàpiga, descodifiqui i pugui apreciar.

El treball amb el cinema i la comunicació a l’escola permet trencar amb el caràcter habitualment unidireccional que té la imatge audiovisual. El potencial motivador del cinema a l’aula pot generar dinàmiques de diàleg, de confrontació i reflexió que ens pot ajudar a formar-nos com a espectadors, a tenir criteri i capacitat crítica. A més, l’anàlisi crítica del cinema i de les imatges audiovisuals promou el gust per la pregunta, per descobrir i per reinterpretar fets i esdeveniments, que és l’essència mateixa de la dinàmica educativa.

L’impacte emocional de l’acció cinematogràfica implica una nova relació amb la realitat. Moments cinematogràfics com Chaplin cuinant i menjant-se les seves sabates al Pol Nord; l’acció a les escales d’Odessa de El Cuirassat Potemkin o  la caravana de cotxes dels immigrants a Las uvas de la ira revelen la naturalesa i les possibilitats del cinema com a forma d’interpretar el món que ens envolta.

imgp0311

El cinema dóna una nova psicologia, una nova dimensió psicològica, tant des del punt de vista individual com de societat. L’homo filmicus és un ésser diferent de l’home anterior.

El cinema és un art especialment públic que té, per tant, necessitat d’un públic informat i preparat, per mitjà del coneixement i la sensibilitat, per apreciar els valors comunicatius del cinema.

Malgrat la indiscutible hegemonia social i cultural de la comunicació audiovisual sobre l’escrita, especialment entre un públic adolescent i juvenil que la utilitza com a primer paràmetre de referència sobre la realitat immediata, l’educació oficial segueix ignorant el cinema i la  comunicació audiovisual. I és que l’educació audiovisual i la seva anàlisi signifiquen una necessitat educativa imperiosa en el nostre temps. El dret a l’educació va més enllà del dret a l’escolarització. Els nostres escolars tenen dret a una educació audiovisual crítica, pròpia del seu temps; un temps presidit pel llenguatge de les imatges, el llenguatge més influent, més universal, més poderós i, alhora, més suggeridor, més expressiu i més apassionat del nostre món.

El Rebost de Cinescola

Contacte: info@cinescola.info

Assessorament tècnic i disseny de la capçalera: Xavier Breil

Coordinació: Ramon Breu