h1

Benvinguts al rebost

Març 16, 2009

Benvinguts al Rebost de Cinescola. Després de sis anys d’una intensa feina i, el que és més important, d’un fidel  seguiment de les seves propostes didàctiques per part de la comunitat educativa del nostre país, CINESCOLA vol seguir treballant i difonent la riquesa educativa del cinema dins les aules. Amb aquest suplement del nostre portal www.cinescola.info, que hem titulat El rebost de Cinescola, oferim un nou espai per difondre propostes didàctiques sobre cinema, d’accés gratuït i en català i, a la vegada, presentem  una via per recollir i publicar totes aquelles experiències en cinema que el professorat ens vulgui fer arribar. Busqueu dins del rebost i trobareu nutritives menges per alimentar l’Educació en Comunicació.

L’ús del cinema a l’aula és un factor dinamitzador clau per ajudar a promoure valors humanitzadors, de manera transversal i interdisciplinària, i contribuir així a desenvolupar valors i elements d’identitat personal i de pertinença. El cinema contribueix igualment a l’adquisició de les competències transversals comunicatives i metodològiques, és a dir, la competència comunicativa lingüística i audiovisual i la competència artística i cultural d’una banda, i la competència d’aprendre a aprendre i la competència sobre el tractament de la informació i la competència digital, per l’altra.

La diversitat d’activitats proposades respon a una finalitat doble. En primer lloc, afavorir la comprensió del missatge expressat en el film, ja sigui a partir de les tècniques específiques del mitjà, ja sigui de l’argument principal de la història. En segon lloc, la diversitat de textos que apareixen en les activitats pretenen aportar dades per contrastar informacions i aportar continguts nous per al debat a l’aula. En aquest sentit, la pel·lícula és un punt de partida per afavorir la identificació amb uns personatges i contextualitzar una situació concreta a partir de la qual podem aportar, suggerir, canviar, reflexionar, replantejar i debatre altres experiències de vida ben variades, algunes de les quals responen a models propers que coneixem en la societat plural en què vivim.

Des d’AulaMèdia no tenim cap dubte que és el món educatiu qui s’ha de fer càrrec de la gestió social d’aquesta enorme i constant producció artística que és el cinema – comercial i no comercial -, de la qual no som ni capaços d’imaginar-nos les seves possibilitats educatives. Hem de seguir posant dempeus una educació cinematogràfica que ens faci recuperar la riquesa del debat, del comentari, de la comunicació, de la crítica dels espectadors/res davant una obra fílmica.

pb2600572

El cinema, els seus creadors, representen una aportació fonamental per interpretar, conèixer i analitzar el nostre món contemporani. Estem més que convençuts que el cinema mereix ser un espai formatiu. El cinema ha d’ocupar en els centres docents el lloc que li correspon com a fet cultural bàsic del món d’avui i, també, perquè posseeix una potencialitat motivadora i educativa de primera magnitud. El cinema i els altres mitjans de comunicació necessiten, per altra banda, educació perquè són llenguatge i necessiten capacitació per a la comprensió de tota la càrrega comunicativa, estètica, de valors i contravalors que arrosseguen.

És una lleugeresa – probablement una gravíssima  irresponsabilitat – donar per suposat que cadascú de nosaltres  té capacitat per discriminar i per traçar un itinerari ètic, raonat  i il·lustrat en el panorama dels mitjans de comunicació, i en particular en el cinema, el mitjà més seguit pels nostres nens i nenes, pels nostres nois i noies.

imgp0308

La cultura cinematogràfica dels nostres alumnes que té com a intermediari el model majoritari de televisió, es troba en una situació d’autèntica penúria. Això fa que bona part de les propostes d’educació cinematogràfica que ha de fer el professorat que emprèn aquesta aventura, siguin molt de base, molt de treball de trinxera, de crear fonaments, pròpies d’una situació d’emergència. Per tant, no hem de tenir cap escrúpol en treballar, a vegades, un cinema força comercial – però molt atractiu per a la majoria dels alumnes – per poder avançar; perquè serveixi d’ham i poder incorporar elements de coneixement del llenguatge audiovisual, de la cultura cinematogràfica i de reflexió ètica. Això sí, cinema comercial però digne, que no sigui tòxic ni comporti contravalors.

El públic actual ha perdut la capacitat de contemplar tota la densitat que pot oferir el relat cinematogràfic, acostumat a la recepció passiva del flux incessant d’imatges heterogènies. Les condicions de recepció que imposa la televisió alteren tant el contingut de les pel·lícules que, com diu Maurizio Nichetti, quasi no podem dir que hem vist tal o qual pel·lícula, sinó, en tot cas, que n’hem entrevist fragments a través dels anuncis.

Fomentar la lectura crítica i comprensiva de la imatge; fer conèixer una història mínima i bàsica del cinema perquè l’alumnat es pugui situar millor davant la imatge cinematogràfica; difondre les quatre regles del llenguatge fílmic; contextualitzar una pel·lícula i allò que vol transmetre; gaudir del cinema;  interrelacionar el currículum amb un conjunt de produccions cinematogràfiques són les vies per on, creiem, s’ha de plantejar el cinema a les aules.

recerca3

Formar espectadors és formar ciutadans i ciutadanes; formar espectadors significa fer possible veure pel·lícules amb tota l’extensió de la paraula. Es tracta de lluitar per trencar amb l’hàbit d’empassar-se pel·lícules sense pensar-les, sense acostar-se tranquil·lament, assossegadament a elles i gaudir de les seves imatges, de les seves propostes visuals, de les seves idees i de les seves advertències. Es tracta de dignificar la nostra mirada.

El treball escolar amb el cinema és absolutament pluridisciplinar i representa disposar d’un element importantíssim de dinamització a l’aula que afavoreix les tasques acadèmiques bàsiques: comprensió, adquisició de conceptes, raonament… El cinema potencia la reflexió, sensibilitza, fa prendre postures, formar-se opinions davant d’una història de vida, com si fos una escola de realitats…

L’educació cinematogràfica transmet coneixements sobre el llenguatge i les tècniques audiovisuals. La profunditat d’un pla, la música, la il·luminació, un determinat moviment de càmera ens diuen coses que no són expressades verbalment i que cal que l’espectador sàpiga, descodifiqui i pugui apreciar.

El treball amb el cinema i la comunicació a l’escola permet trencar amb el caràcter habitualment unidireccional que té la imatge audiovisual. El potencial motivador del cinema a l’aula pot generar dinàmiques de diàleg, de confrontació i reflexió que ens pot ajudar a formar-nos com a espectadors, a tenir criteri i capacitat crítica. A més, l’anàlisi crítica del cinema i de les imatges audiovisuals promou el gust per la pregunta, per descobrir i per reinterpretar fets i esdeveniments, que és l’essència mateixa de la dinàmica educativa.

L’impacte emocional de l’acció cinematogràfica implica una nova relació amb la realitat. Moments cinematogràfics com Chaplin cuinant i menjant-se les seves sabates al Pol Nord; l’acció a les escales d’Odessa de El Cuirassat Potemkin o  la caravana de cotxes dels immigrants a Las uvas de la ira revelen la naturalesa i les possibilitats del cinema com a forma d’interpretar el món que ens envolta.

imgp0311

El cinema dóna una nova psicologia, una nova dimensió psicològica, tant des del punt de vista individual com de societat. L’homo filmicus és un ésser diferent de l’home anterior.

El cinema és un art especialment públic que té, per tant, necessitat d’un públic informat i preparat, per mitjà del coneixement i la sensibilitat, per apreciar els valors comunicatius del cinema.

Malgrat la indiscutible hegemonia social i cultural de la comunicació audiovisual sobre l’escrita, especialment entre un públic adolescent i juvenil que la utilitza com a primer paràmetre de referència sobre la realitat immediata, l’educació oficial segueix ignorant el cinema i la  comunicació audiovisual. I és que l’educació audiovisual i la seva anàlisi signifiquen una necessitat educativa imperiosa en el nostre temps. El dret a l’educació va més enllà del dret a l’escolarització. Els nostres escolars tenen dret a una educació audiovisual crítica, pròpia del seu temps; un temps presidit pel llenguatge de les imatges, el llenguatge més influent, més universal, més poderós i, alhora, més suggeridor, més expressiu i més apassionat del nostre món.

El Rebost de Cinescola

Contacte: info@cinescola.info

Assessorament tècnic i disseny de la capçalera: Xavier Breil

Coordinació: Ramon Breu

Anuncis

4 comentaris

  1. Hola, això és un comentari.
    Per esborrar un comentari, només cal que iniciïs la sessió i vagis als comentaris dels articles. Allà hi trobaràs les opcions d’editar-los o esborrar-los.


  2. Buenos días !!!
    Este año en mi centro, vamos a realizar un proyecto educativo basado en el cine. Desde 3 años hasta 4º de la ESO trabajaremos los contenidos del curso a través del cine, como mínimo una vez al mes.
    He adquirido el libro “Cine y educación” y me ha sido de mucha utilidad.
    Ya tengo el libro de notas lleno de ideas y actividades para trabajar con los alumnos…
    Qué ganas de que empiece el nuevo curso !!!
    Un saludo !!!


    • Nos alegran y nos estimulan mucho tus palabras, Sergio. No dudes en consultarnos todo lo que necesites.
      Un saludo muy cordial.
      Cinescola


  3. Hola!
    Volia recomanar UN CUENTO CHINO, de Sebastián Borensztein.
    2011, Argentina
    Divertida, planteja com actuar davant una situació sense sortida i del tot inesperada. Què faríem nosaltres en aquest cas?
    Bon cinema!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: