h1

Cinema a l’aula de llengües estrangeres. Una reflexió

Cinema a l’aula de llengües estrangeres. Una reflexió

M. Teresa Martí Arnàndiz

El cinema sempre ha estat un recurs utilitzat a l’aula de llengües estrangeres per a practicar la comprensió oral. Hi ha la creença que en posar una pel·lícula en versió original oferim els nostres alumnes un input suficient en llengua estrangera que per sí sol els ha de servir per aprendre/practicar la llengua. Però en quin nivell de l’Educació Secundària Obligatòria són capaços els alumnes d’entendre una pel·lícula en V.O. sense cap mena d’ajuda? Els professors de llengües estrangeres quan explotem determinats tipus de vídeos a l’aula (no aquells que han estat adaptats prèviament al nivell de coneixements dels alumnes) hem de comptar amb l’ajuda dels subtítols (a l’ESO probablement en català o castellà i, amb una mica de sort, en la llengua estrangera al batxillerat). Si el input que estan rebent els alumnes en llengua estrangera no sempre és comprensible per ells (potser alguns dels alumnes el que acaben fent es convertir-se en grans lectors de subtítols en la seva llengua materna), per a què ens serveix el cinema a l’aula? El que aquí m’agradaria fer és una reflexió sobre el procés que podríem seguir per fer un millor ús del cinema a l’àrea de llengües estrangeres (l’anglès, en el meu cas).

Tot i que pot semblar obvi, el primer que hauríem de tenir en compte quan triem una pel·lícula és la qualificació que se li ha donat per tal de veure si és apta o no per a l’edat del nostre alumnat. Totes les pel·lícules abans de ser comercialitzades han de passar per la comissió de qualificació de pel·lícules cinematogràfiques i la seva qualificació ha d’aparèixer en un lloc visible a la caràtula del vídeo i al cartell anunciador als cinemes. Immediatament després, ens hauríem de plantejar per què hem triat aquesta pel·lícula i quins són els objectius que volem aconseguir. Els criteris a l’hora de triar la pel·lícula poden ser diversos:

  • Celebracions i festes — determinades produccions són adients per a treballar-les en una època concreta de l’any. Per exemple, al Nadal podem treballar pel·lícules com “Love Actually”, “Pesadilla antes de Navidad” (“The Nightmare Before Christmas”) o “Cuento de Navidad” (“A Christmas Carol”).
  • Temes d’actualitat — com poden ser la preservació del medi ambient: el documental “Una verdad incómoda” (“An Inconvenient Truth”), o els conflictes bèlics: “Salvar al soldado Ryan” (“Saving Private Ryan”) o “Banderas de nuestros padres” (“Flags of Our Fathers”).
  • Adaptacions al cinema d’obres literàries — de vegades podem fer coincidir el llibre de lectura (readers) que els alumnes han de llegir com a lectura obligatòria durant el trimestre amb l’adaptació cinematogràfica del mateix. Per exemple, A Christmas Carol de Charles Dickens, The Scarlet Letter de Nathaniel Hawthorne o The Hound of the Baskervilles amb Sherlock Holmes de Sir Arthur Conan Doyle tenen tots ells adaptacions cinematogràfiques.
  • Temes transversals — com per exemple la igualtat entre sexes: “Billy Elliot”, “Quiero ser como Beckham” (“Bend it Like Beckham”); retrat de l’adolescència: “Juno”, “Emperor’s Club”, “Pequeña Miss Sunshine” (“Little Miss Sunshine”) o ( “El club de los poetas muertos” (“Dead Poets Society”).
  • Fets històrics o culturals del país de llengua anglesa — la immigració al Regne Unit: “Oriente es Oriente” (“East is East”), “Brick Lane”; fets històrics: “Elizabeth”, “En el nombre del padre” (“In the Name of the Father”).

De fet, els criteris podrien ser molt variats. Potser la pel·lícula ens interessa perquè podem escoltar dialectes de l’anglès diferents de l’estàndard (seria el cas de “East is East”) o un registre de la llengua no estàndard (per exemple, “Trainspotting” o “Pulp Fiction”); potser ens interessa treballar els musicals a l’aula (“Mamma Mia”, “My Fair’s Lady”); potser… Els que està clar és que hem d’establir uns objectius quan fem la tria. Així doncs, des del meu punt de vista, el procés per a treballar una pel·lícula seria:

  1. Establir els objectius

2. Elaborar les activitats

Dins de les activitats inclourem tot tipus de tasques per tal de practicar les habilitats comunicatives (communicative skills). A més del desenvolupament de la comprensió oral (listening comprehension), que se’ls pressuposa mentre estan veient la pel·lícula, elaborarem tasques que tindran a veure amb la comprensió escrita (reading comprehension), l’expressió escrita (writing), l’expressió oral (speaking) i la interacció (spoken interaction), descriptors establerts pel Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (CEFRL en anglès).  Així doncs, classificarem les activitats en:

–          Activitats abans de veure la pel·lícula (pre-watching activities)

Abans de començar a veure la pel·lícula podem introduir el tema que anem a tractar de diferents maneres: podem ensenyar-los el cartell o la caràtula de la pel·lícula (aquí http://www.estoescine.com/listadocarteles.php podem trobar pòsters en castellà i aquí  http://www.filmsite.org/posters.html en anglès) i fer que imaginin de què tractarà (guessing activity), podem mostrar-los la fitxa tècnica on hi ha la sinopsi i fer així una activitat de reading comprehension (aquí http://www.filmaffinity.com/en/main.html podem trobar les fitxes en anglès) o fins i tot podem posar-los alguna escena solta perquè inventin ells una sinopsi (a l’apartat d’imatges del google podem trobar imatges d’escenes de pel·lícules).

–          Activitats mentre veuen la pel·lícula (while-watching activities)

No haurien de ser activitats que els distreguin gaire del fil de la pel·lícula. Per exemple, podria haver una activitat on hagin de fer un llistat amb els personatges principals i secundaris de la història, descriure’ls amb uns pocs adjectius, o fixar-se en una escena concreta (hauríem d’avisar-los just abans perquè prestin especial atenció).

–          Activitats per a després de la pel·lícula (after-watching activities)

Aquest tipus d’activitats són els que més es presten a la reflexió. Després d’haver vist la pel·lícula, els alumnes poden ser crítics amb el contingut de la mateixa. És aquí on podem introduir les discussions i els debats per tal de practicar la producció oral en llengua anglesa (oral production: speaking), on poden ser creatius, per exemple canviant el final de la història o posant-se en la pell d’un dels personatges per tal de reviure o fins i tot canviar el seu paper a la història (writing); podem fer que busquin més informació sobre el tema, per exemple, si es tracta d’un tema històric poden anar més enllà i buscar informació a enciclopèdies, si es tracta d’un tema d’actualitat poden buscar informació a periòdics, o si es tracta de l’adaptació cinematogràfica d’un llibre poden analitzar si l’adaptació és fidel a l’obra literària.

3. Avaluació de l’activitat

Al final, no només hauríem d’avaluar la feina dels alumnes (si han dut a terme les activitats proposades) sinó la idoneïtat de les activitats i també, per què no, la idoneïtat de la pel·lícula.

Des del meu punt de vista, el cinema a l’aula de llengües estrangeres pot ser una eina de gran utilitat per al professorat però sense cap dubte implica l’elaboració d’unes tasques adients per a la seva millor explotació dins l’aula.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: