h1

Glory

glory-dvdcover1

GLORY  (TEMPS DE GLÒRIA)

EINES CONTRA EL RACISME

Autor: Ramon Breu

SINOPSI

La pel·lícula ens narra la història verídica d’un jove oficial nord-americà,  Robert Gould Shaw, que durant la Guerra de Secessió dels Estats Units dirigí un regiment integrat exclusivament per negres.

Robert G. Shaw  envià regularment, durant els primers anys del conflicte civil nord-americà, una sèrie de cartes a la seva mare explicant la vida i les vicissituds de l’exèrcit de la Unió i de les unitats que manava. La correspondència d’aquest fill d’una rica família abolicionista de Boston, actualment dipositada a la Universitat de Harward, va servir per vertebrar el guió del film.

Shaw, de vint-i-tres anys, patriota i militarista, nomenat coronel d’una unitat de soldats negres, el 54 de Massachusetts, pren partit a favor de la lluita contra el racisme (també molt present en el Nord), dels desigs d’igualtat dels ex-esclaus negres, i s’identifica amb la voluntat de construir un país lliure i autènticament democràtic.

FITXA DEL FILM

Títol original: Glory

Direcció: Edward Zwick

Producció: Freddie Fields per a la Tri-Star Pictures. EUA 1990.

Guió: Kevin Jarre

Intèrprets: Mathew Broderick, Denzel Washington, Cary Elwes i Morgan Freeman.

Versió catalana de TV3

Activitats

1.- Quin és l’objectiu de l’exèrcit del nord?

2.- Com es manifesta el racisme dins del propi exèrcit de la Unió?

3.- D’on provenen la majoria dels soldats negres que integren el 54 de Massachusetts?

4.- El govern del Sud, el govern confederat, fa conèixer un ban sobre les unitats integrades per soldats negres i sobre els oficials blancs que manen aquestes unitats. Què diu aquest ban? Davant d’això, què proposa el coronel Shaw? Quina és la resposta dels soldats? Per què creus que responen d’aquesta manera?

5.- Us sembla apropiat o exagerat l’afany per la disciplina militar que vol transmetre el coronel Shaw? Per què?

6.- Un dels soldats (Denzel Washington) deserta. Es detingut i fuetejat. Quan li treuen la camisa, es veu que té marques d’anteriors càstigs. Què creieu que ha provocat aquests càstigs anteriors?

7.- Aquest soldat es caracteritza per tenir reaccions de protesta i de crítica. Què pretén?

8.- L’estat major de l’exèrcit de la Unió no tenia previst que els soldats negres entressin en combat. La tenacitat i l’habilitat de Shaw fa canviar l’opinió de la cúpula militar. Quin paper els havien reservat? En què es demostrava aquesta paper secundari?

9.- En el film es denuncien fets de corrupció. Expliqueu-los.

10.- Per que creieu que no s’organitzaven companyies mixtes de negres i blancs?

11.- El personatge que protagonitza Denzel Whashington li diu al seu coronel: Jo no estic en aquesta guerra per vostè. Què vol dir? Per què ha anat a la guerra?

12.- Els soldats negres canten abans de la batalla final. Quins ritmes us recorden els seus cants?

13.- Abans del darrer combat, el coronel Shaw deixa el seu cavall i, a peu, dirigeix els seus homes. Quin valor simbòlic té aquesta acció?

LLENGUATGE I TÈCNIQUES AUDIOVISUALS

1.- Analitzeu l’estructura del film:

– Tema.

– Argument.

– Fets que es narren.

– Estructura del relat cinematogràfic: inici de la història; desenvolupament; clímax i desenllaç.

2.- Personatges:

– Anàlisi dels personatges principals: descripció física, com es comporten, quins són els seus desigs i ambicions. Definiu el seu comportament i les seves  reaccions.

– Anàlisi dels personatges secundaris.

3.- Acció:

– Expliqueu si l’acció del film és lineal o no lineal.

4.- Espai i temps:

– Delimiteu l’espai o els espais per on passen els fets.

– Situeu els fets en el temps històric i indiqueu quin temps cronològic reflecteix l’acció d’aquest film.

ELS ESTATS UNITS DURANT EL SEGLE XIX

Al començament del segle XIX les tretze colònies nord-americanes que havien aconseguit la independència van començar a expandir-se cap l’oest amb l’objectiu d’arribar a les costes del Pacífic. Aquesta expansió es va veure afavorida pel desplaçament de colons cap a l’oest i per l’avenç en la construcció del ferrocarril.

Hi va haver tres modalitats diferents en aquesta ràpida expansió:

– La conquesta bèl·lica dels territoris. A mesura que avançava la colonització es produïen enfrontaments amb els pobles indis (apatxes, sioux, etc.), que defensaven les seves terres, i amb Mèxic (Texas).

– Les compres de territoris a França (Lousiana), Espanya (Florida) i Mèxic.

– Les cessions territorials per part dels anglesos (Oregon).

Entre el 1861 i el 1865 va tenir lloc la Guerra de Secessió nord-americana. Els estats del sud volien separar-se dels del nord. El sud era una zona amb una economia agrícola i ramadera basada en la mà d’obra esclava; en canvi, el nord, industrialitzat, estava a favor d’abolir l’esclavitud, a favor de tenir una mà d’obra industrial lliure i amb capacitat de consum.

L’exacerbació de l’expansionisme militar dels estats del sud, unit a la seva ideologia anti-liberal i racista ( no només envers els negres, sinó també contra els immigrants de l’est i del sud d’Europa ) que titllava de descendents dels esclaus anglosaxons i alemanys els habitants dels estats del nord, provocà en els estats nordistes una reacció anti-esclavista com ara una campanya d’ajut als esclaus fugitius i de propaganda abolicionista.

Durant trenta anys els sudistes havien predominat al Congrés, al Tribunal Suprem i a la Casa Blanca. Però l’elecció d’un anti-esclavista, per primera vegada, com a president (Abraham Lincoln) exacerbà les passions en un sud numèricament minoritari (uns sis milions de blancs enfront d’uns dinou milions en els estats del nord) i en una situació d’inferioritat econòmica: el nord controlava la flota i posseïa nou desenes parts de la indústria. El sud, però, confiava en la seva potència militar.

Carolina del Sud,  Florida, Louisiana, Texas, Mississipi, Alabama i Georgia es constituïren en república rebel: els Confederate States of America (Confederació Sudista), a la qual s’afegiren ja començada la guerra, Arkansas, Carolina del Nord, Virginia i Tennessee. La resta d’estats restaven fidels a la Unió.

La victòria final dels estats anti-abolicionistes del nord a Appomatox (abril de 1865), després d’una guerra que ha estat considerada predecessora de les del segle XX per les seves mobilitzacions de grans masses i altes cotes de destrucció i patiment (dos milions de combatents, 700.000 morts, trinxeres, camps de concentració, destrucció de ciutats…), dugué l’abolició de l’esclavitud a tot el territori nacional  (18 de desembre de 1865). El racisme del sud, però, es va seguir manifestant a través de lleis segregacionistes i amb l’organització de grups violents com el Ku Klux Klan.

Activitats

1.- Dibuixeu una mapa dels Estats Units, marqueu les seves fronteres i situeu el nom dels estats que van intervenir en la Guerra de Successió. Pinteu de diferent color els estats unionistes i els estats confederats.

2.- Què vol dir ocupar la Casa Blanca ?

3.- Definiu els conceptes abolicionista i  segregacionista.

4.- Ompliu una fitxa com aquesta sobre la Guerra de Secessió nord-americana:

GUERRA DE SECESSIÓ NORD-AMERICANA

Anys :                                                     Bàndols:

Característiques de les colònies del sud:

Característiques de les colònies del nord:

Final de la guerra i conseqüències:

5.- Elaboreu un informe sobre els orígens i les característiques del Ku Klux Klan.

ABRAHAM LINCOLN

Abraham Lincoln, al voltant de l’any 1850, quan era diputat al Congrés dels Estats Units, va escriure una carta a un amic seu on li explicava l’impacte que li havia causat veure en un vaixell del riu Ohio dotze esclaus encadenats.

Efectivament, als estats del sud hi vivien uns quatre milions d’esclaus negres que eren obligats a treballar en immensos camps de cotó. I com que de cotó cada vegada se’n venia més a les indústries tèxtils d’arreu del món, i especialment d’Europa, molts homes de negoci van pensar  de crear noves plantacions a d’altres llocs dels Estats Units, on no existia l’esclavitud. Lincoln i molts altres congressistes de la part nord del país s’hi van oposar.

Quan el mateix Lincoln va ser elegit  president dels Estats Units, l’any 1860, alguns estats esclavistes del sud, com els de Mississipi i Lousiana, van independitzar-se de la unió nord-americana i van crear els estats confederats d’Amèrica.

Malgrat que Lincoln va intentar resoldre el conflicte per via pacífica, no va poder evitar que es desencadenés la guerra de Secessió entre els estats federats del sud i els unionistes del nord. La guerra va durar quatre anys i va acabar amb la  derrota dels confederats, l’any 1865.

La victòria dels unionistes, que eren clarament superiors en homes i en recursos econòmics, a més d’impedir la divisió del país, va significar la fi de l’esclavitud dels negres, que va ser abolida pel president Lincoln.

Lincoln, després d’haver lluitat i guanyat la guerra, va ser assassinat per un sudista exaltat el mateix any 1865, mentre assistia a una representació teatral.

LA DIFÍCIL CONQUESTA DE LA LLIBERTAT. PARLA UN ESCLAU.

Nací en Brunswick y pasé una parte de mi infancia en Southampton, quince kilómetros al sur de Bethlehem, en Virginia. Me compró entonces un “comerciantes de negros”, J.B., que me vendió a J.S., en Carolina del Sur. Allí se nos trataba bárbaramente. Tenía dieciséis años, y el trabajo que me fue confiado fue partir leña. Lo terminé en el tiempo que me habían dado y quise ir a descansar. La mujer del dueño era aún más dura que él y me mandó hacer hogueras en el camino y quemar allí la basura. Acabé a las diez: el patrón volvió a casa y yo entré también allí. La mujer me mandó a por agua para limpiar el suelo. Me negué a ello (…) Al día siguiente por la mañana el dueño me vino a buscar, me condujo a su casa, me desnudó, cogió una gruesa tabla de roble para hacer con ella un batidor, me ató al tronco de un pino, de manos y pies, entonces empezó a pegarme con el batidor. Su niño que lo vio  se puso a llorar y lo echó de allí con malas palabras (…). Después me metió  en la casa y me pegó con un bastón de nogal americano, más de doce veces. (…) Luego me mandó a dar agua a los cerdos, desnudo del todo (estábamos en enero). (…)

La gran cicatriz que tengo en la mejilla izquierda me la hicieron mientras luchaba durante una evasión. El hombre que me cogió me dio un golpe con el cañón de su fusil que me hizo caer en el barro. Luego me ató. Esta vez recibí trescientos latigazos. Uno de los esclavos que había ayudado  a atarme se desmayó ante tamaña crueldad.

M. Fabre. “La difícil conquista de la libertad :los intentos de un esclavo”


Textos y documentos de Historia Moderna y Contemporánea.

Barcelona, Editorial Labor, 1987, pp. 132-133

Activitat

1.- Escriviu la vostra opinió sobre les condicions de vida d’aquest esclau.

MANIFEST ABOLICIONISTA

Llegim ara les fermes opinions d’un destacat polític abolicionista, Garrison, sobre l’esclavitud, expressades trenta anys abans de la guerra de Secessió:

No me alienaré con la política partidista de nadie. Al defender la gran causa de los derechos humanos, deseo obtener la ayuda de todas las religiones y de todos los partidos.

Basándome en la “verdad evidente en sí misma”, defendida en la Declaración de  Independencia Americana,  “de que todos los hombres han sido creados iguales, y su creador les ha concedido los mismos derechos, entre los cuales se hallan la vida, la libertad y la consecución de la felicidad”, lucharé sin descanso por la inmediata manumisión de nuestra población de esclavos. En la iglesia de Park-Street, el 4 de julio de 1829, en un discurso sobre la abolición, accedí sin reflexionar, a la popular pero perniciosa doctrina de la abolición “gradual”. Aprovecho la oportunidad para retractarme de manera plena e inequívoca y pedir así públicamente perdón a mi Dios, a mi nación, y a mis hermanos los pobres esclavos, por haber proferido unos sentimientos tan llenos de timidez, de injusticia y de absurdo. (…)

Sobre este tema no quiero pensar, hablar o escribir con moderación.  ¡No! ¡No! Decid a un hombre al cual se le está incendiando la casa que pida socorro moderadamente, decidle que rescate a su mujer de las manos de un raptor, moderadamente, decid a la madre que saque a sus hijos del fuego en el que han caído, gradualmente, pero no me pidáis moderación en una causa como la presente.

W.L. Garrison “The Liberator” 1-1-1831.

Activitats

1,. De què es penedeix Garrison?

2.- Comenteu el fet que aquest polític i pensador es fa una autocrítica.

3.- Creieu que, avui en dia, també hi ha temes en els que no es pot actuar gradualment o moderadament ?

RACISME I INTOLERÀNCIA EN EL CONSERVADORISME NORD-AMERICÀ.

Com s’ha dit, la Guerra de Secessió es va acabar l’any 1865 amb l’abolició de l’esclavitud. Tot feia suposar que el camí per eradicar el racisme i apropar-se a una societat no discriminatòria, estava obert. Però heus aquí que trenta-quatre anys després, l’any 1899, el que més tard seria president dels Estats Units, Theodore Roosevelt, escrivia un article amb les següents opinions:

En els confins entre la civilització i la barbàrie, la guerra és generalment normal. Que els bàrbars siguin l’indi a la frontera dels Estats Units, l’afganès en els confins de l’Índia britànica o el cosac de Sibèria, el resultat és el mateix. A la llarga, l’home civilitzat troba que no pot conservar la pau si no és subjugant el seu veí, ja que el bàrbar no cedirà més que per la força.

Sota Washington i Adams ens hem expandit cap a l’Oest, fins al Mississippi; sota Jefferson ens hem expandit a través del continent fins a la desembocadura del Colúmbia; sota Monroe sobre Florida, i en acabat a Texas i Califòrnia, i finalment, gràcies a Seward, a l’Alaska, mentre que sota totes les administracions el procés d’expansió ha continuat a les grans planures i a les Muntanyes Rocoses. Mentre hem tingut frontera, el tret principal de la vida de la frontera ha estat la guerra sens fi entre els colons i els homes rojos.

Article de T. Roosevelt. 1899.

Activitats

1.- Escriviu la vostra opinió sobre les idees de T. Roosevelt pel que fa als no blancs, pensant que estan expressades tres dècades després de la Guerra de Successió i de l’abolició de l’esclavitud als Estat Units.

2.- Amb quines opinions o accions polítiques actuals connectaria aquesta postura de T. Roosevelt.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: