h1

La boda del Monzón

la_boda_del_monzon

MONSOON  WEDDING    (LA BODA DEL MONZÓN)

TRADICIÓ I FAMILIA A L’ÍNDIA CONTEMPORÀNIA

Autor:  Ramon Breu

SINOPSI

A Nova Delhi, una família de la nova classe mitjana índia ultima els preparatius de la boda de la seva filla Aditi. El pare està molt preocupat pel cost de l’esdeveniment i perquè tot funcioni bé en la cerimònia, de gran importància per a les famílies índies.  L’enllaç està pactat per les famílies; els nuvis ni es coneixen. Comencen a arribar els convidats a la ciutat i la núvia sent la necessitat d’explicar al seu futur marit la relació que manté encara amb el seu exnòvio. Diverses històries, unes lleugeres, altres més complexes, aniran conformant un entramat ple d’humanitat i contradiccions, com l’Índia dels nostres dies. De teló de fons, els Monsons…

FITXA DE LA PEL·LÍCULA

Directora: Mira Nair

Productors: Jonathan Sehring i Caroline Kaplan

Guió: Sabrina Dhawan

Director de fotografia: Declan Quinn

Disseny de producció: Stephanie Carroll

Muntatge: Allyson C. Johnson

Vestuari: Arjun Bhasin

Productor associat: Robyn Aronstam

Música: Mychael Danna

País: Índia, 2001

Durada: 117 minuts.

Intèrprets: Maseerudoin Shah (Lalit Verma); Lillete Dubey (Pimmi Verma); Shefali Shetty (Ria Verma); Vijay Raaz (PK Dubey);  Tilotama Shome (Alice); Vasundhara Das (Aditi); Kulbhushan Kharbanda (CL Chadna); Parvin Dabas (Hermant Rai); Kamini Khanna (Shashi Chadna); Rajat Kapoor (Tej Puri); Neha Dubey (Ayesha Verma); Kemaya Kidwai (Aliya Verma); Ishaan Nair (Varun Verma); Randeep Hooda (Rahul Chadha).

ACTIVITATS

1.- Escriviu la sinopsi del film.

2.- En quins elements podem observar la barreja entre tradició i occidentalització de la societat índia, al llarg del film?

3.- Com valoreu que Aditi s’hagi de casar amb la persona que la seva família ha triat? Quina opinió us mereix que el guió del film plantegi que el nuvi sigui guapo, comprensiu, educat i que la núvia s’enamori d’ell de seguida?

4.- Varun, el germà de la núvia – que és encara un nen – és sensible, li agrada ballar, cantar i cuinar. La seva mare Pimmi diu, per exemple, que li agrada fer treballs creatius. Al pare, però, no li agrada aquesta manera de ser. Fins i tot el vol enviar a un internat; ironitza sobre la seva possible homosexualitat i arriba a dir que el meu fill serà un “home” de gran. Quina és la vostra opinió sobre aquesta situació o subtema de la pel·lícula?

5.- Per cert, ja que parlem de subtemes, a part de la història principal del casament, quantes altres situacions o històries ens explica la pel·lícula? Per què creieu que la guionista planteja el film d’aquesta forma?

6.- Relateu la història de Ria i els abusos que va patir de nena per part de Tej. Què vol evitar Ria durant els dies de celebració de la boda? Per què no va explicar a la família els abusos en el seu moment? Per què els explica ara? Us sembla adequada l’actitud de Lalit de fer fora Tej? Per què li costa tant a Lalit prendre aquesta decisió? Els abusos sexuals li han deixat – en el seu caràcter – seqüeles a la Ria?

7.- El casament és molt car, així ho manifesta repetidament el pare de família. Per què es gasten tants diners en una boda? Aquí passa el mateix?

8.- No és igual indi que hindú. Esbrineu la diferència.

9.- Elaboreu una crítica de la pel·lícula a partir del següent esquema:

a)     Síntesi argumental.

b)     Biofilmografia de la directora.

c)      Context cultural, econòmic i polític del lloc on es relaten els fets, és a dir, la Índia contemporània.

d)     Tema i subtemes que planteja el film. Què vol transmetre el film? Que planteja?

e)     Comparació amb pel·lícules que tracten el mateix tema central (el casament).

f)        Tipus de personatges i relacions entre ells.

g)     Dramatúrgia, és a dir forma com està construïda i desenvolupada la història per aconseguir suscitar les emocions dels espectadors.

h)      Característiques del llenguatge i de les tècniques audiovisuals: tipus de muntatge; tractament del temps; plans més habituals; enquadraments i moviments de càmera d’interès; ritme; banda sonora; interpretació; escenaris i decorats…

i)         Allò que vol transmetre el film està ben portat a la pràctica?

j)        Opinió personal raonada; qualitats i defectes; per què i en què es valora o no la pel·lícula?

Llenguatge i tècniques audiovisuals

1.- En l’escena en què arriba la família del nuvi, la càmera va seguint molt de prop els personatges, i es mou força. De quin tipus de moviment es tracta?

2.- De tant en tant, apareixen en el film una mena de cortines d’imatges sobre Nova Delhi, amb música índia de fons. Quin sentit tenen?

3.- En l’escena en què Dubay va cap a casa seva, observem el seu barri i com puja les escales cap a casa seva. En un moment determinat els ulls de Dubey són els ulls dels espectadors; nosaltres mirem a través dels ulls de Dubey. Com s’anomena aquest recurs cinematogràfic? Quina significació té? En quin altre moment del film també podem veure aquest recurs?

4.- En el tram final de  Monsoon Wedding veiem imatges de l’inici de la boda sota la pluja i, de manera alterna,  de la parella Dubay-Alice.  Es tracta d’un tipus concret de narració o  muntatge cinematogràfic. Quin nom té?

5.- En els títols de crèdit del film, la informació de les persones que van col·laborar en l’elaboració del film, es barregen amb imatges de la celebració. Això fa que hàgim de veure tots els crèdits si no ens volem perdre les darreres imatges de la pel·lícula. Per què creieu que ho va decidir així la directora? La gent se’n va de la sala o treu el dvd de l’aparell quan s’acaba la pel·lícula sense esperar al títols de crèdit? Us sembla correcte aquest costum?

PASSAT I PRESENT DE L’ÍNDIA

El 15 d’agost de 1947 es va viure al món un traumàtic part d’on no en va sortir un sol estat, com volia Gandhi i el Partit del Congrés Indi, sinó dos bessons de diferent pes: Índia i  Pakistan. Aquest darrer fou la concessió britànica a la Lliga Musulmana de Mohamed Ali Jinnah, que defensava un estat on els musulmans no estiguessin en minoria enfront dels hindús.

Jawaharlal Nehru, que posaria els fonaments de la més gran democràcia del món durant els seus 17 anys com a primer ministre, va saludar la cita de l’Índia amb el seu destí en un històric discurs que culminava sis dècades de lluita per l’emancipació a càrrec del Partit del Congrés. Però quan a mitjanit sonaven ja les campanes de la independència, el carismàtic i pacifista Mohandas Gandhi dormia a mil quilòmetres de distància, en un barri musulmà de Calcuta, castigat ja pels enfrontaments religiosos. Gandhi considerava que no hi havia motiu per celebrar la partició de l’Índia i Pakistan; que encara hauria de provocar milions de desplaçats i mig milió de morts. A l’endemà va iniciar la primera de diverses vagues de fam; cinc mesos després queia assassinat per un fanàtic hindú.

Gairebé de la nit al dia, un subcontinent pobríssim, fragmentat geogràficament en centenars de principats – sota el comandament britànic – i socialment en castes, es convertia, amb la independència, en una república democràtica i socialista. Per a sorpresa de molts, la democràcia índia ha aguantat el tipus mentre els països del seu entorn s’empantanegaven en dictadures militars. En el cas del Pakistan, les seves dues meitats, separades per la llengua i per més de mil quilòmetres, l’any 1971 es van separar també políticament. Amb l’ajuda de l’exèrcit indi, Pakistan Oriental es va convertir en Bangladesh, un dels països més pobres del món.

Avui en dia el Pakistan té com a president un general, Pervez Musharraf,  que va arribar al poder mitjançant un cop d’estat i que avui no sap què fer, si obrir la mà o decretar l’estat d’excepció, assetjat pels islamistes que no paren de atemptar contra ell. Mentre, a Bangladesh, un govern de transició tutelat per l’exèrcit va posposant les eleccions…

Malgrat la retòrica socialista de les primeres dècades. Nehru va apostar pels elitistes instituts de tecnologia i per l’anglès. A aquesta política de començar la casa per la teulada és la causa de les llums i ombres del model indi. Perquè, l’Índia pot produir més enginyers de telecomunicacions que Xina i, a més, amb un anglès fluid; però no proporciona a les masses l’educació elemental i necessària per a la urbanització i industrialització. A aquest terrible obstacle cal afegir-hi les insuficiències en infrastructures de transport i energia, Per a un empresari indi és més fàcil vendre serveis a empreses de continents allunyats que distribuir productes agraris o industrials dins el propi estat. L’intent de passar d’una economia rural a una economia de serveis, sense passar per una revolució industrial, està deixant pel camí a centenars de milions de persones sense qualificació.

Les empreses d’informàtica, telecomunicacions o biotecnologia, malgrat la seva gran contribució al PIB, només donen feina a l’1 % dels 500 milions de treballadors indis. D’aquests darrers un 5% són assalariats del sector privat, un 5% funcionaris i el 90% treballadors autònoms que sovint vol dir infraocupació i atur.

El boom de l’economia índia en els darrers vint anys ha incidit sobre l’educada classe mitja de les ciutats. Un desenvolupament econòmic que ha creat millors llocs de treball però que no ha suposat un significatiu augment en el nombre d’aquests. Les diferències entre classes socials són enormes. El 88% de l’estrat social més baix i el 85% dels 150 milions de musulmans que viuen al país guanyen menys de 20 rupies al dia.

Per altra banda, l’Índia s’ha convertit en el país asiàtic amb el nombre més gran de multimilionaris. Luxosos centres comercials surten contínuament a les principals ciutats índies, la venda de vehicles de luxe creix de forma geomètrica, apareixen noves línies aèries i el país disposa dels hotels més cars del món. Més dades: l’any 2000 es van vendre a tot el país tres milions de mòbils. Però el 80% dels indis segueixen sense tenir telèfon i a les poblacions rurals no hi ha ni línies telefòniques. L’Índia està creant una nova classe mitjana, màxima beneficiària del règim econòmic del país: 300 milions, tant com la població global dels Estats Units.

A l’informe sobre la pobresa, realitzat per una agència governamental, s’indica que la majoria dels qui viuen amb menys de 20 rupies per dia pertanyen al sector laboral informal, sense feina o sense seguretat social. Per a la majoria d’ells, les condicions de treball són absolutament deplorables i les opcions de subsistència extremadament escasses, diu l’estudi. Aquest marc tant sòrdid coexisteix difícilment amb una Índia esplendorosa que ha afrontat amb èxit el desafiament d’una globalització alimentada per la competència econòmica tant al país com a tot el mon, conclou.

Fragments de Joan Baños, J. “De paria a superpotencia en 60 años” i Ventura, X. “Muchos millonarios y demasiados pobres”. LA VANGUARDIA 15-8-07. Traducció i adaptació de CinEscola.

Activitats

1.- Busqueu informació sobre Gandhi i la no violència. A continuació, comenteu-la. Per què Gandhi s’oposava a la partició de l’Índia? A aquí interessava aquesta partició?

2.- Què hagués suposat una revolució industrial a l’Índia, pel que fa a la urbanització i a l’economia?

3.- Com apareixen a La boda del Monzón diversos aspectes comentats a l’article; per exemple la partició i l’èxode de milions d’indis; l’esplendor de la classe mitjana; l’educació en les noves tecnologies d’una elit de joves; les diferències socials tant abismals…

L’ÍNDIA. LES DONES COM A MOTOR DEL CANVI

L’Índia compta amb una inestimable quantitat de recursos Malgrat això, 350 milions de persones viuen sota el llindar de la pobresa, una situació que afecta especialment dones i nenes. Amb elles treballem als barris de la perifèria urbana amb l’objectiu de crear comunitats organitzades capaces de vetllar per la salut i el benestar dels seus habitants més desafavorits.

Les dones som molt importants per canviar la societat, diu Shymal Shinde, de 43 anys, és casada i té tres fills. Sorprèn amb una afirmació tan categòrica que xoca frontalment amb una cultura mil·lenària que sempre ha discriminat les dones. Els llibres sagrats indis diuen que quan una dona perd el seu marit, mor amb ell la meitat d’ella. Això li deixa tres opcions: cremar-se a la foguera amb el seu marit; ser tancada en una residència on passarà la resta de la seva vida; o, si té sort, i és acceptada, casar-se amb el germà més petit del seu difunt espòs. I és que les dones estan discriminades, fins i tot abans de néixer: el dot és el preu que els pares han de pagar perquè les seves filles contreguin matrimoni. La prohibició d’aquest costum mil·lenari no ha aconseguit eradicar-lo i continua sent una norma en la majoria dels casaments a l’Índia. En un país tan pobre haver de pagar per un matrimoni pot ser un obstacle insalvable i és la causa de la majoria dels avortaments selectius.

Cada dia Shymal s’aixeca aviat, a trenc d’alba. Quan acaba de fer totes les tasques de la llar, marxa de casa per treballar com a cosidora. Shymal viu en un slum, nom que reben els barris marginals de la perifèria de Pune, una de les ciutats més industrialitzades de l’Índia, on un milió i mig de persones s’amunteguen en barraques en condicions infrahumanes. Les dones i els nens i nenes, són les principals víctimes d’aquesta situació.

Des de molt jove estava convençuda que havia de fer alguna cosa per ajudar els altres. Per això quan va conèixer els cursos que Intermon Oxfam organitza amb el Institute of Health Management Pachod (IHMP), no s’ho va pensar dues vegades. Allà va aprendre molt, no solament sobre salut preventiva i ginecologia, sinó també sobre tècniques de comunicació que li permeten acostar-se a la seva comunitat i ser escoltada.

La seva entrega, energia i motivació han fet que actualment sigui la presidenta de la Federació de Pobles, organització que reuneix els representants dels comitès de salut de cada slum, càrrec que ostenta amb orgull i un gran somriure.

Una de les companyes de la Shymal és la Sangueeta Pardeh. Quan va perdre el seu marit en un accident laboral i es va veure sola amb tres fills, no sabia com tirar endavant. Va ser llavors quan l’IHMP li va oferir formar-se per ajudar la seva comunitat. Avui se sent forta, i assegura que ja no tem que la gent no accepti les seves decisions, està aprenent a pensar per ella mateixa.

Cada dia visita les dones del seu barri, a les quals examina per assegurar-se que no tenen cap complicació durant l’embaràs o que no pateixen cap infecció genital. Els explica què és la sida, com detectar-la i formes d’evitar-la. Gràcies a ella, moltes dones disposen de preservatius gratuïts que els evitaran malalties de transmissió sexual.

Sangueeta presta especial atenció a les dones maltractades. Intenta explicar que es pot tirar endavant sense el suport d’un home. És molt important que siguin dones les que es dediquen a aquest treball social. El control en l’embaràs és vital per a la salut del nadó i de la mare, però la cultura índia no permetria que un home que no fos metge toqués la dona. A més a més, la tradició marca que, després de donar llum, les dones no poden sortir de casa en 40 dies i sovint en aquest termini necessiten ser ateses per problemes lleus que poden ser fatals si no es tracten al moment.

Una altra de les tasques importants d’aquestes treballadores socials s’adreça a l’atenció als nens: Gràcies a aquest control, els nens neixen sans, són vacunats perquè no tinguin malalties com la malària o diarrea i porten una alimentació que els permet desenvolupar-se com a futurs joves saludables, explica Sangueeta.

Jyoti Pardeshi ha complert set anys en el seu treball d’organitzadora. Cada dia visita entre 10 i 14 dones i els seus fills. És una treballadora a temps complert que acudeix cada dia a l’IHMP per recollir medicaments que reparteix a la seva comunitat. Gràcies a la formació que ha rebut, no solament obté un sou pel seu treball, sinó que és capaç de detectar els casos més seriosos, que selecciona per a les visites quinzenals de les infermeres o les mensuals dels metges. Els casos més greus són enviats a l’hospital. En cada una de les seves visites, Jyoti hi posa l’ànima per fer entendre a les dones la importància de tenir cura tant d’elles mateixes com de la seva família, i aconsella la manera de crear hàbits que condueixin a una vida sana, utilitzant els mitjans de què disposen.

Aquestes tres dones i les seves 30 companyes coincideixen que el més important d’aquest projecte és que totes les accions que es fan per a la millora de les comunitats les porten a terme persones de la localitat.

Els quatre eixos de treball d’aquestes treballadores socials els podem resumir de la següent manera:

a)     Salut reproductiva. Reducció de les complicacions abans, durant i després del part. La creació de centres ambulatoris es combina amb la formació de dones perquè atenguin pacients anant a les cases.

b)     Prevenció i tractament de malalties de transmissió sexual. Es fan campanyes d’informació i es faciliten mesures anticonceptives, amb especial atenció a la sida.

c)      Millora de la nutrició infantil. Control pediàtric dels infants fins als 3 anys. Les organitzadores aconsellen a les mares la millor forma d’alimentar els seus fills, les proveeixen de complements vitamínics i ensenyen a elaborar remeis casolans per tractar malalties com les galteres, la malària o la diarrea.

d)     Emancipació de les dones i reducció de la violència domèstica. S’intenta ensenyar a les dones tant valors com habilitats perquè siguin autosuficients. També s’intenta implicar els col·lectius d’homes en defensa dels drets de les dones.

Guerrero, M. “L’Índia, les dones com a motor del canvi”  Revista IO. Intermon-Oxfam. Número 6. Juny 2007. Barcelona. Pàgs. 8-11.

Activitats

1.- La tradició índia pel que fa a les vídues o als dots són aspectes que provoquen conseqüències terriblement negatives. Com es podria lluitar contra aquestes convencions socials?

2.- Per què és important que les accions que es fan per a la millorar de les comunitats les porten a terme persones de la localitat?

3.- Quins objectius té Intermon-Oxfam?  Feu una recerca sobre aquesta ONG.

BHARAT VARSH

La India. Un país, dos mundos. En uno, la población sueña con Bollywood, trabaja en modernas empresas y abraza el consumismo. En otro, sobrevive con menos de un euro al día y sufre subyugada por el sistema de castas.

La India se ha convertido en una potencia emergente, en la nueva estrella de la globalización, en nuevo Silicon Valley de la tecnología y el nuevo Eldorado de los capitalistas. India ha saltado a la esfera internacional como la fuerza que, aupada en la mayor democracia del planeta, puede eclipsar a China. Nosotros hemos logrado ensartar lo mejor de Oriente y de Occidente. Tenemos el alma y la técnica, afirma Sanchaita Gajapati Raju, licenciada en Políticas por la Universidad de Nueva Delhi, con el entusiasmo con que se respira en los campus de los prestigiosos colegios de Ingeniería, que anualmente licencian a 670.000 conversos en la euforia tecnocrática.

Bharat Varsh es el nombre del país en hindi, el idioma más hablado allí. India fue el apelativo que le asignaron los colonizadores británicos, que lo tomaron de la denominación en lengua urdu, Hindustán.

En estos años de despertar del orgullo y el nacionalismo indios se oye con más frecuencia la voz Bharat Varsh para designar las entrañas de este calidoscopio de lenguas, culturas, pueblos y religiones. Con ellas se hace referencia a los más de 800 millones de personas que no hablan inglés y luchan por sobrevivir en el campo y en las innumerables chabolas de las ciudades Son las dos caras de la misma moneda: India y Bharat Varsh; una crece y brilla, la otra aún no se ha beneficiado del tremendo desarrollo experimentado en la última década y apenas se asoma al universo de luces de colores que le brinda la era digital, en la que reina su hermana.

India y Bharat Varsh. En ningún otro rincón de la Tierra están tan abrazadas la riqueza y la pobreza, la fragancia y la peste, la nobleza y la villanía, el desierto y los humedales, las especias y el azúcar, la montaña y el valle, los BMW y los elefantes, los palacios y las chozas, la exquisitez y la basura, el fanatismo y la tolerancia, la perfección y el caos, el amor y el odio, el llanto y la risa, el avance y el atraso, la verdad y la mentira.

Los medios audiovisuales, sobre todo la televisión y el cine – Bollywood es la mayor industria cinematográfica del mundo, en la que trabajan 2,5 millones de personas -, son los inspiradores del gran cambio que se vive en el país, una revolución que ha cambiado la mentalidad y el comportamiento de sus gentes y que, como el agua, se extiende imparable por sus confines y socava estructuras sociales y económicas milenarias.

Las castas, que compartimentan la sociedad india y condenan a la resignación a sus habitantes desde la aparición de la religión hindú – unos mil años antes de Cristo -, son las más afectadas  por los tiempos que corren. Millones de indios han visto en la gran o pequeña pantalla que los escalones de la gloria se pueden subir en esta vida sin tener que esperar a la siguiente, y muchos han optado por dar el paso y romper con el atavismo de la casta, que durante generaciones ha frenado sus capacidades y opciones a un trabajo y una vida mejor.

De las 16 lenguas oficiales de India, el hindi es la más hablada, seguida del inglés, la lengua del extranjero, el idioma que habla la clase media emergente, los 300 millones de indios que han hecho del dominio de esta lengua su herramienta de trabajo para abrirse paso en un mundo globalizado. Informáticos e ingenieros de telecomunicaciones que diseñan y atienden los sistemas software de empresas de cualquier parte del mundo desde sus bases en Pune, Hyderabad, Bangalore o Nueva Delhi. Biólogos y farmacéuticos, empleados en laboratorios y centros de investigación abiertos por las multinacionales a lo largo y ancho de India. Médicos que analizan y diagnostican por telemedicina numerosos servicios de urgencia en hospitales privados y públicos, sobre todo de Estados Unidos. El inglés ha permitido también a cientos de jóvenes sin un expediente académico brillante encontrar un trabajo muy bien remunerado en los centros de llamadas de empresas norteamericanas, británicas o irlandesas.

Sin embargo, los políticos atizan la llama nacionalista borrando el inglés de las señas de identidad nacionales, empezando por los nombres de las ciudades. La primera en volver a sus orígenes fue Varanasi  (Benarés), que, como un principal centro de la civilización hindú, no tuvo reparos en desprenderse de su piel colonial. En la década de los noventa siguieron sus pasos Kochi (Cochin), Kolkata (Calcuta), Chennai (Madrás) y Mumbai (Bombay).

En buena parte, el auge de esta joven clase media se ampara en una fuerte estructura familiar. India es el primer país del mundo en recepción de fondos de su diáspora, que envió 20.000 millones de euros en 2005. Hermanos mayores, tíos o primos pagan con esos fondos los estudios de los menores o apoyan a un miembro de la familia en la apertura de una empresa o un negocio. Pero la educación es con diferencia la primera inversión. Esto ha permitido un aumento espectacular de las universidades e institutos privados que, aunque cuestan entre 1700 y 8300 euros al año, carecen de plazas suficientes. Las escasas universidades públicas cuestan entre 360 y 1200 euros al año.

Una de las grandes diferencias con Occidente es que, cuando se celebra un matrimonio, las familias se casan también. Por eso conviene que no existan grandes diferencias entre ellas, y dejamos que sean los padres quienes busquen la pareja más adecuada. Nadie te conoce como tus padres, señala Sanchaita para explicar por qué el matrimonio concertado sigue siendo una práctica generalizado en India, incluso entre los profesionales educados en el extranjero o en colegios internacionales.

La libertad que disfrutan los medios de comunicación y la infinidad de canales de televisión abren continuamente el debate de las dos caras de India. Con motivo de la quincena de la alta costura, la NDTV (Televisión de Nueva Delhi), uno de los canales más prestigiosos, expuso el drama de los tejedores que se suicidan porque no pueden pagar el crédito que obtuvieron para comprarse un telar. La nueva clase media adopta progresivamente la vestimenta occidental y se olvida de los exquisitos saris de seda, en cuya elaboración se empleaban numerosos tejedores, y las fibras artificiales sustituyen a tejidos tradicionales como el algodón.

(…) La furia capitalista de buena parte de la población urbana revierte en un crecimiento incontrolado de los rebeldes maoístas. (…) Esta guerrilla, conocida como naxalita por la sangrienta represión que sufrió en el pueblo bengalí de Naxalbari en 1965, ha incrementado sus acciones violentas en los dos últimos años, así como el reclutamiento de jóvenes entre los campesinos más pobres de la región de Andra Pradesh.

(Los guerrilleros) encuentran su caldo de cultivo en las bolsas de horrenda pobreza que persisten en las zonas tribales del centro de India y en el fracaso del Gobierno para poner en marcha un programa económico efectivo para el desarrollo de estas zonas.

(…) Activistas, intelectuales y profesionales involucrados en trabajos sociales son los primeros en advertir al Gobierno de que no puede entusiasmarse con India y abandonar Bharat Varsh, que se necesita esparcir la bonanza económica entre todos los habitantes porque el abismo entre ricos y pobres en la era de la información tiene consecuencias mucho más desestabilizadoras que en la era de la ignorancia.

Fragments de Higueras, G. “Las dos Indias” EPS 30-4-06

Activitats

1.- Què és Bharat Varsh? Quin significat profund té aquest nom?

2.- En què consisteix el sistema de castes?

3.- Què volen dir aquests noms: Bollywood,  Silicon Valley i Eldorado?

4.- Quines són les causes del desenvolupament econòmic de l’Índia? Quins inconvenients té, avui, aquest desenvolupament?

5.- Assenyaleu els aspectes de l’article anterior que es reflecteixen a La Boda del Monzón. Que n’opineu sobre els casaments prèviament pactats?

6.- Quina és la causa de la progressiva força de la guerrilla maoista? Què vol dir maoista? Per que la diferència entre rics i pobres en l’era de la informació té conseqüències més desestabilitzadores?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: