h1

La suerte dormida

lasuertedormida

LA SUERTE DORMIDA

PROPOSTA DIDÁCTICA SOBRE ACCIDENTS LABORALS, PREVENCIÓ DE RISCOS I CINEMA

Autor: Ramon Breu

SINOPSI-COMENTARI

Tres anys després de la pèrdua del seu marit i del seu fill per culpa d’un accident automobilístic, l’Amparo segueix sent una dona desfeta, amb un caràcter cada vegada més egoista i capficada en el record de la seva tragèdia. L’Amparo viu ara amb el seu pare, un home vidu que fa el cor fort i que es preocupa amb escreix per tal d’animar la seva desil·lusionada filla. La monotonia del seu treball com assessora legal en una gestoria no sembla ajudar-la massa i la seva desmotivació és notòria; però quan té la possibilitat de fer-se càrrec de la defensa d’un cas vinculat amb la mort d’un jove treballador, la família del qual reclama si més no una forta indemnització, aleshores és el moment en què l’Amparo es reforça per dins amb l’objectiu de assolir una satisfacció personal en benefici d’una família que, com la d’ella, ha quedat marcada per la tragèdia.

Es tracta d’una interessant proposta cinematogràfica, que barreja la denúncia laboral amb el melodrama familiar a partir d’una tragèdia amb remordiments. Mitjançant el personatge protagonista, interpretat de forma impecable per una extraordinària Adriana Ozores, ens anem endinsant en la lluita d’aquesta dona per denunciar la corrupció de determinada administració pública, així com les il·legalitats i les pràctiques irresponsables de l’empresa de la construcció on  treballava el noi mort.

Al mateix temps que la protagonista posa tot el seu esforç perquè la família sigui testimoni de la penalització de l’empresa o, si més no, sigui receptora d’una indemnització justa , s’estableix una dualitat entre el seu objectiu professional i el seu propi retrobament emocional pendent de l’èxit del cas. La Suerte Dormida és un film, basat en fets reals, resolt amb convicció que ens ofereix algunes seqüències entre pare i filla de gran intensitat dramàtica i que denuncia sense concessions la cara més brutal de la realitat empresarial del nostre país.

FITXA DE LA PEL·LÍCULA

Directora: Ángeles González-Sinde

Guió: Ángeles González-Sinde y Belén Gopegui

Producció: Gerardo Herrero, Javier López Blanco y Mariela Besuievsky

Música: Miguel Malla
Fotografia: Antonio Calvache
Música: Miguel Malla
Muntatge: Fernando Pardo

Fotografia: Antonio Calvache

Direcció artística: Carlos Bodelón

Vestuari: Patricia Monné

País: Espanya
Any: 2003
Durada: 105′

Intèrprets: Adriana Ozores (Amparo), Félix Gómez (Agustín), Pepe Soriano (José), Carlos Kaniowsky (Floro), Fanny De Castro (Rosa), Chani Martin (Genaro), Antonio Múñoz De Mesa (Peláez),  Josu Ormaetxe (Jefe de obra), Pilar Castro (Sonia), Joaquín Climent (Hormaeche), Francesc Orella (Miguel).


ACTIVITATS

1. Escriviu una sinopsi del film.

2. Quines són les causes de l’accident del Paquito, el fill del Floro i la Rosa, segons l’empresa?  Quines són les causes reals?

3. Feu un llistat de totes les irregularitats que fa l’empresa minaire. Per què es diu que estem davant d’un cas prevaricació? Què vol dir prevaricació?

4. Quina és l’actuació de l’administració pública en aquesta història? Quines vinculacions hi ha entre l’empresa i l’administració pública? Per què la inspectora de treball “agafa vacances”?

5. Parleu de l’Amparo. Per què està tan amargada? Què li va passar? Per què se sent culpable? Per què discuteix tant amb el seu pare?

6. En un moment de la pel·lícula Amparo li diu al Genaro, l’amic de Paco : “Tu amigo Paco murió por hacer trabajos que están prohibidos pero que les ahorran mucho dinero”. Creieu que aquestes pràctiques són excepcionals o habituals en la vida real?

7.  Per que acomiaden l’Amparo de la feina?

8. Per què els testimonis de l’empresa menteixen davant la jutgessa? Per què l’Agustín   traeix l’Amparo i roba la cinta de vídeo amb les proves? Quin element és comú denominador de les dues situacions?

9. L’empresa minaire té molt interès en seguir la seva activitat  per beneficiar-se del fet que és a prop de l’aeroport de Barajas, de Madrid. De quina forma es podrà beneficiar? Qui vetlla perquè pugui seguir amb l’extracció de minerals?

10. La mare del noi mort, la Rosa, diu ¾ al final de la pel·lícula ¾ que “hay una justicia de las cosas grandes y una de las cosas pequeñas”. Què vol dir amb aquestes paraules?

11. Què simbolitza la darrera seqüència de “La suerte dormida”, on es veu que l’Amparo torna al seu pis i desa les joguines del seu fill.

12. Com interpreteu el títol de la pel·lícula? Què vol dir “La suerte dormida”?

Llenguatge i tècniques audiovisuals

1.  El primer cop que en el film l’Amparo entra als jutjats, la càmera fa un joc de picat i contrapicat. Quin significat té? Què són els picats i contrapicats?

2. En les escenes en què la protagonista munta a cavall, la càmera la segueix. Quin nom té aquest moviment de càmera?

3.- En la primera declaració davant la jutgessa que porta el cas, observem com les persones participants responen i donen la seva versió dels fets. No obstant, no hem sentit les preguntes. Que vol buscar la directora amb aquest recurs?

4.- Quan l’ajudant que es busca l’Amparo, l’Agustín, gravar imatges de l’extracció del mineral, veiem aquestes imatges com si fóssim nosaltres els que gravéssim en vídeo. Ho recordeu? Que pretenia l’Ángeles González-Sinde amb aquest efecte?

LA CARA MÉS AMARGA DELS ACCIDENTS LABORALS

L’accident que es va produir ahir a Burgos i que es va endur la vida de set treballadors de la construcció posa en dubte l’aplicació de la normativa en matèria laboral.

Els accidents laborals van mostrar ahir la seva cara més esquinçadora, amb la mort de set treballadors de la construcció en un local de Burgos. L’accident es va produir en un local dels afores de la ciutat, habitualment utilitzat per una quadrilla de 15 persones del sector de la construcció per canviar-se de roba i guardar el material necessari per a la construcció del carril bici a la zona.

Els bombers consideren que en aquell local hi havia alguna cosa més que la benzina que utilitzaven les petites excavadores, possiblement alguna substància altament inflamable que es va encendre per una espurna i que va originar una enorme deflagració, que va assolir fins a 500 i 700 graus centígrads de temperatura durant alguns segons.

Normativa incomplerta

Els sindicats van celebrar a primera hora de la nit una multitudinària concentració a la plaça Major de la ciutat com a senyal de dol pels companys morts, i els treballadors burgalesos de la construcció pararan avui tot el dia. D’altra banda, aquest col·lectiu va considerar ahir que l’empresa va incomplir clarament almenys dues normatives en matèria laboral.

Una normativa de l’any 1997 assenyala que els treballadors tenen dret a tenir un espai reservat com a vestidor, totalment separat i segregat de les altres dependències de l’empresa. En aquest cas, l’habitacle que servia per al canvi d’indumentària era utilitzat també com a lloc per emmagatzemar substàncies explosives, com bidons de benzina per a un generador elèctric.
L’altra normativa incomplerta, segons els sindicats, és el reglament de substàncies explosives, que també assenyala que els materials explosius, inflamables i combustibles han de tenir un espai reservat específic i han d’estar convenientment separats per evitar la barreges.

Segons Joaquin Nieto, secretari confederal de medi ambient de Comissions Obreres (CCOO), “el més estrany és que això no passi més vegades perquè, per desgràcia, ens trobem amb molts llocs de treball a Espanya que estan en aquestes mateixes condicions”.

Diari dels estudiants. La Vanguardia. 14-1-2005.

Activitats

1. Quines similituds té l’accident de la notícia que acabem de llegir i la història que ens explica “La suerte dormida”?

2. Qui són els responsables d’aquest accident laboral?

3.- De quina manera es podia haver evitat aquesta desgràcia?

4.- Coneixeu algun accident laboral que hagi afectat algú proper a vosaltres? Com es va produir? Qui en fou el responsable?

INSEGURETAT I MARGINACIÓ EN EL MÓN LABORAL DELS IMMIGRANTS

Poble Nou (Barcelona),  dilluns 12 de gener, cau una bastida mal apuntalada i dos obrers pakistanesos es precipiten al buit des de cinc pisos d’altura. Un, mor immediatament; l’altre mor mentre és atès. Segons sembla l’ambulància va trigar mes de mitja hora a arribar. Aquest mateix dia a Reus un altre treballador, també de la construcció, aquesta vegada xilè, cau des del sostre d’una casa i mor. En 27 de juliol del 2006, també al Poble Nou en la zona d’alt standing 22@ (valor de l’obra 9.983 milions), cinc obrers morien sepultats per un mur sense apuntalar, tres eren pakistanesos, segons informació de la premsa, dos  d’ells “sense papers”. Amb l’excepció d’un cas, tots treballaven subcontractats.

Les subcontractes són, en molts casos, gestionades per homes de palla que fan el treball brut de les empreses principals. Això significa: jornades esgotadores, inacabables, pagades per “hora treballada”, sense drets ni conveni. Quines mesures de seguretat aniràs a reclamar si no tens papers?

La legislació d’estrangeria, especial per a emigrants, els subordina, aquí o en el país d’origen, a la voluntat de l’empresari, una mena de déu que decideix qui té papers i qui no; a qui pot atorgar o vendre, en molts casos, un contracte de treball, obligatori al costat d’altres exigències, per  poder tramitar el permís de residència, per  poder renovar-lo, per  portar a la família, per  obtenir un crèdit…

Es tracta d’una discriminació descarnada, d’un nou “apartheid” davant els nostres ulls, d’un nou món paral·lel, que consagra la falta dels drets més elementals, fins i tot a la mínima seguretat en el treball, a la salut i, com en aquests casos, a la vida.

Aquestes víctimes formen part dels més d’un milió d’accidentats anuals, dels més de 250.000 en la construcció, amb un nombre desproporcionat d’emigrants. D’un món cada dia mes precari en les condicions de vida, en l’exercici real dels drets polítics, en el qual les i els emigrants són les primeres víctimes, però no les úniques ni les últimes.

Revoltaglobal.cat   14-2-2007

Activitats

1. Per què els immigrants són les principals víctimes dels accidents laborals?

2. Què son les subcontractes? Com funcionen?

3.- Per què la  legislació d’estrangeria subordina els treballadors immigrants als empresaris?

4.- Què caldria fer per evitar aquestes situacions?

CANVIEN LES PRINCIPALS CAUSES DE LA SINISTRALITAT LABORAL

L’estrès, el mobbing i el sobreesforç causen el 34% dels accidents laborals

El Ministeri de Treball va fer pública, divendres, la nova estadística trimestral sobre la sinistralitat laboral a l’Estat espanyol. L’informe posa de manifest que una nova causa d’accidents laborals s’alça per sobre de les fins ara més habituals. El 34,3% d’aquests accidents ara estan causats per l’estrès, els traumes psíquics, el mobbing o el sobreesforç físic.

Segons dades del Ministeri de Treball, fa una dècada, la majoria d’accidents a la feina es produïen a causa de cops amb objectes en moviment o per aixafament. Deu anys després, la principal causa de sinistralitat laboral a Espanya és el que s’anomenen riscos psicosocials, que engloben des del sobreesforç físic fins a l’estrès, els traumes psíquics, les conseqüències psíquiques causades per la falta d’estabilitat laboral, i l’assetjament laboral (el mobbing), entre altres.

Les estadístiques del Ministeri de Treball mostren com els riscos psicosocials han passat de ser la causa de poc més del 20% dels accidents laborals el 1996 a ser-ne els responsables del 34,3% el 2006. Segons el secretari general de Treball, Valeriano Gómez, això no passa només a Espanya, sinó que també és una tendència que va a l’alça a tota Europa. En paraules de Gómez, “estem davant d’un canviï important i només es pot lluitar millorant les condicions de treball integrant la salut i la seguretat laboral”.

Per darrere de l’estrès, el mobbing, els traumes psíquics, etc, els cops i els xocs amb objectes en moviment continuen causant el 19,4% dels accidents laborals. Els accidents per aixafament representen el 17%, mentre que el 15,9% dels accidents es produeixen per causes variades.

Segons la darrera estadística del Ministeri de Treball, des de l’abril de 2005 fins al març de 2006 s’han produït, a l’Estat espanyol, 934.048 accidents laborals, un 1,9% més que en el període anterior. D’aquests, 985 van ser mortals (un 1,3 més que en el període anterior), 9.519 greus, i 923.544 lleus.

Marta Aznar. La Malla.net 17-6-2006

Activitats

1. En què consisteix la nova “sinistralitat laboral”?  Quina mena de malalties són l’estrès, els traumes psíquics, el mobbing o el sobreesforç físic?

2. Per què  és “nova” aquesta sinistralitat?  Per què abans es produïa, majoritàriament, un altre tipus de  sinistralitat?

3. Us semblen pocs o molts els accidents laborals a l’estat espanyol? Què es podria fer per disminuir el seu nombre?

CRISI A L’EMPRESA DEL PARE

“(…) Quan érem tots a taula  el pare ens va explicar que l’empresa on treballa volia suprimir quaranta-vuit llocs de treball perquè tenia pèrdues econòmiques, estava en crisi i ell era un dels afectats. Déu n’hi do: quaranta-vuit persones al carrer i a l’atur.

La Sònia que tenia molt recent el seu acomiadament, li va dir que es posés en contacte amb l’advocat del sindicat que a ella li havia portat l’acomiadament, però el pare ens va explicar que els tràmits eren diferents en tractar-se d’un acomiadament col·lectiu de quaranta-vuit treballadors. Que el procediment no es veu davant dels jutjats, ja que la llei obliga l’empresa a presentar davant del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya un expedient de regulació d’ocupació que l’autoritzi a rescindir els quaranta-vuit contractes de treball dels afectats.

La veritat és que es tracta d’una mala jugada. El pare té ara cinquanta-vuit anys i encara li falten set anys per poder-se jubilar als seixanta-cinc. Ell, sempre fent broma, ens deia: “El dia que compleixi seixanta-cinc anys ja no em posaré el despertador. Estaré jubilat.” Ara li ha arribat abans aquesta situació.

Jo, que desconec com van les coses, li he dit que es jubilés abans, però sembla que ell, fins que no compleixi els seixanta anys no pot jubilar-se i tot i així li quedarà una pensió molt reduïda.

Com que el pare està afiliat a un sindicat i sempre ha tingut una activitat molt reivindicativa en defensa dels treballadors, coneix aquestes situacions de crisi i vol estar en contacte amb el comitè d’empresa, que és qui representarà els interessos dels treballadors afectats per aquesta mesura i a la vegada negociarà la millor sortida. Tots ronden l’edat d’ell i són els més antics de l’empresa.

La Sònia, que “va de guai”, com si tingués una gran experiència en aquests temes, li va dir que cobraria una important indemnització econòmica, i com que ell portava treballant més de vint anys, els diners de la indemnització li permetrien arribar a la jubilació i que abans cobraria la prestació d’atur durant dos anys.

En una situació de crisi d’empresa per pèrdues econòmiques, i davant d’un expedient de regulació d’ocupació, les indemnitzacions no són les mateixes perquè són més reduïdes.

Han passat els dies i el pare va com una moto: anades al sindicat, entrevistes amb els advocats, reunions amb el comitè d’empresa. Encara no hi ha res decidit, ens ha explicat avui.

Es veu que per portar aquest tipus d’expedient cal que les dues parts, treballadors i empresa, tinguin un període de consultes i negociacions, durant les qual els membres del comitè d’empresa, com a representants dels treballadors que es volen acomiadar, amb els seus advocats, comprovin la realitat de la situació de crisi, si existeixen de veritat pèrdues econòmiques, i negociïn amb la direcció de l’empresa (que també hi assisteix amb els seus advocats) per poder aconseguir millorar les indemnitzacions, respecte a les mínimes legalment establertes.

Sembla que l’empresa els ha fet una oferta per millorar les indemnitzacions, però el treballadors volen aconseguir que s’augmenti el nombre de dies per any treballat.

L’empresa i el comitè, aquest en nom dels treballadors i després d’una assemblea amb ells, ja han arribat a un acord. El comitè va constatar l’existència de pèrdues econòmiques i malgrat això va aconseguir una indemnització més elevada que la legal i garantir que no fossin afectades per aquestes mesures les quatre persones amb minusvalia que l’empresa tenia contractades. Ambdues parts han redactat un document que recull aquest acord i l’han presentat al Departament de Treball, perquè autoritzi l’empresa a rescindir els quaranta-vuit contractes de treball i amb aquesta autorització els treballadors puguin passar a cobrar la prestació d’atur. El pare ja és a l’atur.

El pare ja ha cobrat la indemnització i ara tramita el cobrament de l’atur a l’Oficina de Treball de la Generalitat que hi ha al costat de casa. Durant dos anys cobrarà l’atur, si no troba una altra feina.

Així, si no hi ha més remei, gaudirà d’aquestes prestacions, ja que ha treballat tota la vida i cotitzat a la Seguretat Social, però es bellugarà per trobar una feina i continuar treballant, perquè això li permetria jubilar-se amb una pensió més elevada, tot i que els seu somni sempre ha estat no posar el despertador el dia del seu aniversari, en complir seixanta-cinc anys.

Bé, encara que la situació econòmica a casa ha quedat aclarida i els diners de la indemnització diuen els pares que serviran per compensar el cobrament reduït de l’atur i de la futura pensió, ja no puc demanar-li al pare la moto.”

Cantó Oliva, J i altres. (2004) Em dic Arnau tinc quinze anys. Aproximació al món del dret.. Lleida. Pagès editors.Pàgs. 99-101.

ACTIVITATS

1. Quines diferència hi veieu entre l’empresa que apareix a “La suerte dormida” i l’empresa d’aquest text?

2. Recolliu notícies als diaris durant una setmana referents als tancaments d’empreses o a la reducció de plantilles.

3. Obriu un debat a classe sobre les conseqüències socials, personals, familiars, etc. del tancament o de la reducció de personal d’una empresa.

4. Quan un treballador o treballadora perd la feina, a quines prestacions econòmiques o cobertures legals té dret?

5. Poden els treballadors jubilar-se als cinquanta anys? Quina és l’edat de jubilació? Té una durada per un temps concret la pensió de jubilació?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: