h1

Las bicicletas son para el verano

img00833


LAS BICICLETAS SON PARA EL VERANO

CRÒNICA SENTIMENTAL D’UNA GUERRA

Autor: Ramon Breu

SINOPSI

Durant l’estiu de 1936 esclata la Guerra Civil Espanyola. A Madrid, la família formada per Don Luis, la seva esposa Dolores, i els seus fills, Manolita y Luisito, comparteixin la vida quotidiana de la guerra amb la criada i els veïns de l’escala. Luisito, malgrat haver suspès la Física al juny, vol que el seu pare li compri una bicicleta. Però la situació farà que la compra s’hagi d’ajornar. El retard, com la pròpia guerra, durarà molt més del que esperaven.

L’autor de l’obra teatral en què es basa el film, Fernando Fernán-Gómez, recrea la memòria de la seva adolescència en el Madrid republicà durant la Guerra Civil, i ens convida a assistir al desenvolupament de diversos conflictes dramàtics que planteja la vida quotidiana  d’uns personatges del poble,  determinats pel teló de fons de la Història, de l’horror d’aquella guerra.

FITXA DE LA PEL·LÍCULA

Director: Jaime Chávarri

Guió: Salvador Maldonado basat en l’obra teatral del mateix nom de Fernando Fernán-Gómez

Producció: Alfredo Matas per a Incine i Jet Films

Productors executius: Alfredo Matas i Helena Matas

Ajudant de direcció: Benito Rabal

Director de fotografia: Miguel Ángel Trujillo

Muntatge: José Luis Matesanz

Música: Francisco Guerrero

Director artístic: Gil Parrondo

Nacionalitat: Espanya

Any de producció: 1984

Durada: 1h. 40 minuts

Intèrprets: Agustín González (Don Luis);  Amparo Soler Leal (Doña Dolores); Gabino Diego (Luisito); Victoria Abril (Manolita); Alicia Hermida (Doña Antonia); Patricia Adriani (Maria); Doña Maria Luisa (Marisa Paredes);  Julio (Carlos Tristancho); Aurora Redondo (Doña Marcela); Guillermo Marín (Don Simón);  Emilio Gutiérrez Caba (Anselmo); Miguel Rellán (Basilio); Laura del Sol (Bailarina).

Activitats

1.- El caràcter autobiogràfic de l’obra determina que un dels personatges aconseguits sigui el de Luisito. Al llarg del film, assistim a la seva evolució des de l’adolescència fins a una maduresa precipitada per les conseqüències de la guerra. Els seus problemes i inclinacions són els d’un noi de la seva edat: els seus estudis i la seva manca d’interès en algunes assignatures; les seves inquietuds culturals (el cinema, la literatura); les converses amb els seus amics; el despertar de la sexualitat; els projectes per a un futur que serà molt diferent al que s’imaginava. La seva visió infantil, ingènua i despreocupada de la vida se’ns presenta a la primera seqüència, mentre que a la darrera, en canvi, ja no és un nen qui parla sinó un noi molt preocupat pel futur del seu pare i de la seva família. Expliqueu com va canviant aquest personatge al llarg de la pel·lícula i quins factors acceleren aquests canvis. Feu el mateix amb el personatge de la seva germana, Manolita.

2.- Què simbolitza la bicicleta i el mateix títol de l’obra? Quin valor simbòlic atribueix Don Luis a l’estiu en la darrera frase del film?

3.- Quins són els primers efectes de la guerra en la vida quotidiana dels protagonistes?

4.- Quines idees expressa Anselmo, l’anarquista? Per què parla malament dels comunistes? Quina mena de conflicte existia entre aquestes dues ideologies durant la Guerra Civil?

5.- Què personifica el personatge de Doña María Luisa?  Expliqueu els seus trets fonamentals. Per què, durant els primers dies de la guerra,  li destrossen les imatges religioses del seu taller?

6.- La ràdio fa una funció molt important en el film. La ràdio fou un gran mitjà de comunicació i de propaganda durant la guerra. Què es transmet per ràdio? Per què en un moment determinat hi ha una pugna entre els personatges per escoltar una o altra emissora? També a través de la ràdio escoltem diversos himnes, identifiqueu-los.

7.- Per què acomiaden la minyona? Trobeu correcta l’actitud dels amos de la casa?

8.- Per què, durant la Guerra Civil, el bàndol franquista va bombardejar població civil?

9.- Basilio és un personatge que durant la guerra té un càrrec important en la zona republicana, un càrrec relacionat amb les reserves d’aliments. Després, però, en l’España franquista també té un càrrec, fins i tot més important. Què simbolitza aquest personatge? Per què no es vol tornar a casar amb María?

10.- Com es la repressió dels dos bàndols? En quins moments queda reflectida?

11.- Quin significat té l’episodi de les llenties? Com valoreu la postura de Don Luis?

12.- De quina manera la guerra ha anat trastocant la vida, el caràcter i els projectes dels personatges?  Penseu que passa això a totes les guerres?

13.- Al final de la pel·lícula, Don Luis és acomiadat de la feina i diu que és possible que el detinguin. Per què? Què vol dir el mateix don Luis quan diu textualment: No ha llegado la paz, ha llegado la victoria.

Llenguatge i tècniques audiovisuals

1.- En la primera part de la pel·lícula observem una seqüència on apareixen Luisito, que ha anat a buscar el seu pare a la feina, i Don Luis. El noi vol convèncer el seu pare que li compri una bicicleta. Les imatges d’aquesta acció se’ns presenten de manera alterna   amb imatges dels preparatius d’una festa al terrat de la casa de veïns. Finalment, les dues accions s’ajunten, quan pare i fill arriben al terrat. Quin nom té aquest tipus de muntatge cinematogràfic, consistent en mostrar dues accions de manera alterna que finalment convergeixen?

2.- En l’escena on, en un parc, Luisito i Charito comparteixen bicicleta i el noi va recitant un poema, la càmera es situa davant d’ells seguint el seu passeig en bici. Per altra banda, en el moment que esclata la guerra, Don Luis entra a casa seva molt de pressa. La càmera el va seguint pel passadís. Quin nom té aquest moviment de càmera d’aquest dos moments dels film?

3.- Com sap l’espectador que va passant el temps al llarg de la pel·lícula?

4.- En l’escena on surt l’arribada de les Brigades Internacionals, els personatges observen la desfilada des del balcó de casa. Quin nom té l’angulació utilitzada? En la mateixa escena, des del carrer podem llegir la pancarta que diu NO PASARÁN; en aquest cas l’angulació és la contrària, quin nom té?

5.- Cap al final del film, els veïns de l’escala es refugien al soterrani de l’edifici. En dues ocasions, abans d’entrar-hi, la càmera enquadra primer  D. Luis,  i  després la nena Maluli des de dalt de tot. Quin nom rep aquest picat?

L’ADAPTACIÓ CINEMATOGRÀFICA D’UNA OBRA TEATRAL

CUADRO IV

Comedor en casa de Doña Dolores

(Están MANOLITA Y JULIO.)

JULIO. Perdón, Manolita. El otro día no supe lo que decía.

MANOLITA. Pues yo lo entendí muy bien.

JULIO. Bueno… Si lo piensas…, eso, al fin y al cabo, no quiere decir nada.

MANOLITA.  ¿Ah no?

JULIO. Quiere decir sólo que uno está enfadado. Y yo estaba enfadado.

MANOLITA. Pues yo también lo estoy ahora.

JULIO. Manolita… Yo no tengo la culpa de lo que me pasa… De que me gustes, quiero decir… Es, a lo mejor, por vivir tan cerca…

MANOLITA. ¿Nada más que por eso?

JULIO. Quiero decir que si tú vivieras en otro barrio, muy lejos…, no te habría conocido… Y, entonces…,no me habría… enamorado de ti.

MANOLITA. Hombre, claro.

JULIO. Pero viviendo puerta con puerta…

MANOLITA. Qué cosas dices.

JULIO. Sí, tonterías.. Pero es que yo no sé cómo hablar.

MANOLITA. Pues no hables. Nadie te lo pide.

JULIO. A mí… no me importa que quieras ser artista… Lo he pensado.

MANOLITA (Sarcástica) Ah, ¿me das permiso?

JULIO. Comprendo que tienes que vivir. Y el ser artista es un trabajo como otro cualquiera. Mi madre lo dice: lo que pasa en un teatro, igual puede pasar en una oficina.

MANOLITA. Dale las gracias.

JULIO. Tú eres más lista que yo. No sé por qué he venido a hablarte.

MANOLITA. Porque tenías la obligación.

JULIO. Sí, ya lo sé. Yo lo que digo es que lo del otro día fue un pronto; y como tú me habías dado esperanzas…

MANOLITA. ¿Yo?

JULIO. Claro.

MANOLITA. ¿Cuándo?

JULIO. Cuando lo de la carta. Me dijiste que la habías leído.

MANOLITA. Sí

JULIO. Y no me pusiste mala cara.

MANOLITA. La que tengo.

JULIO. Bueno, pues eso ya quiere decir algo.

MANOLITA. ¿Ah, sí?

JULIO. Hombre… A mi me pareció.

MANOLITA. Con poco te conformas.

JULIO. (En un repentino ataque de ira, propio de un tímido se exalta, vocifera.) ¡No! ¡No me conformo con eso! ¡Quiero hablar con tus padres! ¡Y pedir tu mano! ¡Y que nos casemos y que no tengas que trabajar!

MANOLITA. Cálmate, cálmate… No des voces, que están ahí mi madre y la chica…

JULIO. Perdóname, Manolita. Ya sabes que no sé expresarme.

(A las voces entra MARÍA.)

MARÍA. ¿Pasa algo?

MANOLITA. (Disimula, discreta) No es que Julio me estaba contando un chiste.

Fernán-Gómez, F. (2004) Las bicicletas son para el verano. Barclona: Vicens Vives

p. 46-47

Activitats

1.- Si haguéssim de comparar aquest fragment de l’obra de teatre amb la seva escena corresponent de la pel·lícula  que ressaltaríeu?

2.- Per què el guionista de la pel·lícula ha volgut situar aquesta conversa entre els dos joves enmig d’una fira de llibres i no a casa de Manolita, tal com assenyala l’obra teatral?

3.- La seqüència cinematogràfica d’aquest diàleg entre els dos joves està resolta amb vuit plans (pla general, pla mig, primers plans..). En el teatre, en canvi, l’espectador veu l’escena des d’un  sol punt de vista, el que li marca la situació de la seva butaca. Quins avantatges i inconvenients veieu en el teatre i quins en el cinema a l’hora d’explicar una història?

4.- Per què en un text teatral hi ha, en ocasions, unes indicacions entre parèntesi  anomenades acotacions. Quina utilitat tenen?  Creieu que també hi són als guions cinematogràfics?

MACHADO I LA GUERRA

Hagamos una pequeña composición de lugar, ya que la información concreta acerca del poeta durante estos primeros  meses de la guerra escasea. Machado sale poco de casa, de ello podemos tener la certidumbre. Lee ávidamente la prensa, comenta con sus hermanos lo que está ocurriendo, escucha la radio. Recibe visitas. La rutina de antes se ha roto del todo: ya no hay vida de tertulia. Madrid está en pie de guerra, no hay noticias de Manuel, van llegando rumores, y luego certidumbres, acerca de la atroz represión que están llevando a cabo los rebeldes en la zona que dominan, y nadie duda de lo que pasará en Madrid si entran los fascistas. Ahí está, además,   la quinta columna : en la capital hay mucha gente desafecta al régimen y deseosa de que ganen los suyos cuanto antes. ¿Quién sabe lo que está pensando el vecino de al lado, la gente que vive arriba, enfrente? La ciudad alegre y abierta, famosa, según Machado, por su jovialidad, ya no es la misma. Cunden el miedo, la suspicacia. Nadie se fía de nadie. Y con cada semana que pasa va cobrando fuerza la represión ejercida en Madrid contra el enemigo interior, real o imaginado, no sólo por las fuerzas legales sino por elementos incontrolados y representantes de los distintos partidos de izquierdas. Aparecen cadáveres cada mañana en la Casa de Campo, se oyen tiros por la noche, se producen alborotos en las cárceles. No hay manera de saber, desde luego, cuánto tiempo puede durar la lucha. Al principio parece imposible que la República, con los medios de que dispone, no vaya a poder reducir con rapidez a los sublevados. Pero el apoyo de Alemania e Italia a los generales insurrectos, eficaz desde el primer momento de la rebelión, ha convertido la lucha en mucho más que una guerra civil, y hace que la resolución de la contienda sea imprevisible. Todo es inseguridad, miedo… y propaganda. ¿Cómo enterarse de lo que está pasando, cómo vaticinar lo que pueda ocurrir?

Machado está seguro, de todas maneras, que su deber, ya que no puede disparar con un fusil, consiste en poner al servicio de la República su pluma y, si hace falta, perecer dignamente con el pueblo.

El 8 de septiembre la prensa madrileña confirma la  noticia del fusilamiento de Federico García Lorca por los fascistas granadinos. Machado está profundamente dolorido e indignado.

Ian Gibson (2006). Ligero de equipaje. La vida de Antonio Machado.

Madrid: Aguilar. Pàgs. 541-542.

1.- Elaboreu un petit informe sobre la Guerra Civil: causes, origen,  bàndols i ideologies enfrontats, suports dels republicans i dels franquistes, i conseqüències de la derrota de la Segona República Espanyola.

2.- Machado va viure l’esclat de la guerra i els primers mesos de la conflagració a Madrid. Quins aspectes de la vida del poeta, durant aquells dies, s’assemblen  als dels personatges de Las bicicletas son para el verano?

3.- Què era la quinta columna ? Quins personatges del film en podrien formar part?

4.- Quins règims hi havia a Alemanya i a Itàlia durant els anys trenta del segle XX? Quin paper van jugar en la Guerra d’Espanya?

5.- Investigueu  què fou de Machado durant la guerra i al final. Qui era García Lorca? Per què fou assassinat?

VIURE EN GUERRA

La línea del frente seguía siendo la misma  que había sido trazada con sangre durante la ofensiva de noviembre. Desde el cerro de Garabitas, en la Casa de Campo, la artillería nacionalista seguía bombardeando esporádicamente la ciudad, aunque ya no había asaltos directos. En el barrio de Argüelles, enfrente de la ciudad Universitaria, pocas casas seguían intactas. Resultaba relativamente fácil esconderse en una zona tan cerca del frente. Desde el umbral de una casa un hombre contemplaba los juegos de unos chiquillos detrás de una barricada de adoquines. Sólo dos familias vivían en las casas que todavía eran habitables. Una era la de un farmacéutico a cuyos hijos él daba clases para ganar dinero, ya que, como líder de la Falange clandestina el trabajo particular resultaba  más seguro… Mientras miraba a los niños, cartuchos vacíos procedentes de la Ciudad Universitaria rebotaron contra la barricada y las paredes de las casas. De repente tres proyectiles de mortero estallaron por encima de los tejados. La madre de los niños alzó los ojos. “Será mejor que entréis que esto está arreciando.” Era como si acabase de empezar a llover. (…)

Las mujeres colgaban la colada en las alambradas de espinos. Los niños asistían a las escuelas instaladas en los refugios antiaéreos o iban a la Gran Vía a recoger metralla al rojo vivo. Éste era el deporte favorito de Álvaro Delgado, el hijo de 15 años del encargado de un almacén de ropa, hasta que su padre se lo llevó a trabajar en el taller. (…)

“A los chiquillos nos parecía algo precioso, digno de coleccionarse. Una noche en que las cosas se pusieron más calientes que de costumbre me refugié en la tienda de un zapatero. Al disiparse el humo en la calle vi a un hombre al que la explosión acababa de arrancarle la cabeza…”

A la Gran Vía la llamaban la”Avenida de las Bombas”. La gente solía bromear preguntando si el tranvía 17 había llegado “No, la única cosa que pasa por aquí es el 15 y medio”, era la respuesta de rigor. Se referían al calibre de los obuses enemigos.

Era la única ciudad en la que se podía ir al frente en tranvía. Las amigas y las novias, a sabiendas de que sus novios tenían una o dos horas libres en el frente, cogían el tranvía para ir a verles.

Fraser, R. (1979). Recuérdalo tú y recuérdalo a otros. Historia oral de la guerra civil española. Barcelona: Crítica (Tomo II).

Activitats

1.- Expliqueu els elements més destacats de la situació a la ciutat.

2.- Què us sembla l’actitud dels nens davant el perill i  la guerra?

3.-  Busqueu informació sobre altres ciutats bombardejades durant la Guerra Civil.

4.- Efectueu una enquesta a alguna persona que conegueu que visqués la Guerra Civil i compareu els seus records amb els recollits per l’historiador Fraser en aquest text.

5.- Elaboreu un informe sobre els problemes derivats de viure en una ciutat assetjada, fent servir exemples actuals.

REPRESALIATS  DESPRÉS DEL 39

En la seqüència final de Las bicicletas son para el verano, D. Luis intueix que serà detingut i empresonat pels franquistes, per haver promogut un sindicat i haver contribuït a la col·lectivització de l’empresa on treballava. No li falta raó. Milers i milers de persones foren detingudes en els anys posteriors a la Guerra Civil. Moltes d’elles foren executades, altres foren internades en camps de concentració i obligades a fer treballs forçats, només pel fet d’estar d’acord amb els principis democràtics. Aquest fou el cas de Trinitario Rubio,  testimoni i víctima de la barbàrie del feixisme espanyol.

Les noves generacions no tenen ni idea del que vam haver de patir, moralment i física. Per això jo, als meus 86 anys, segueixo treballant perquè no es perdi aquesta memòria. (…) A la guerra hi ha haver bestialitats en els dos bàndols, però quan es va acabar, en comptes de ser generosos (els franqistes), van seguir matant, i de quina manera. Jo era a la presó Model de València. Allí cada dia afusellaven 10 o 15 persones.

Vaig passar vuit anys empresonat després de la guerra. Vaig estar a quatre camps de concentració. Et pegaven tant que signaves qualsevol cosa. A les oficines de depuració era terrible, hi havia informes falsos que venien dels pobles. Érem 10 o 12 presos en tres metres quadrats. Teníem un wàter i fèiem torns per no dormir-hi al costat.

El meu oncle Miguel, el cunyat del meu pare, tenia influència amb un falangista important. El meu pare li va demanar ajut al seu cunyat. Li va respondre: “Véns a demanar-me avals quan saps que tu també hauries d’estar a la presó per republicà?”

Quan vaig arribar a Cuelgamuros (Valle de los Caídos), l’any 1942, era el mes de desembre. Feia un fred horrible en aquells barracots de fusta, que tenien escletxes per on entrava el vent gelat. No podíem dormir de fred. No et podies rentar perquè no hi havia aigua, ni rierols, ni res… Et donaven un pot d’aigua bruta que li deien cafè, i a treballar. A picar. I això que no em va tocar al forat sinó a la carretera d’accés.

Fa poc, en una entrevista, vaig llegir com l’abat de Cuelgamuros, amb tota la seva barra, un representant de Déu, deia que anàvem acumulant molts diners en un banc i que quan sortíem, ens compràvem les millors cases! L’escriuré per saber en quin banc són els meus diners, per reclamar-los. Vam  fer línies de ferrocarril, vam reconstruir el país, i empresaris com Banús es van fer milionaris gràcies als presos.

Carlos E. Cué “Ellos no olvidan”. El País. 23-7-2006

Traducció i adaptació de CinEscola

Activitats

1.- Què pretenia la repressió franquista, un cop acabada la guerra?

2- Quina mena d’obres feien els presoners republicans? Per a què servien?

3- Què és el Valle de los Caídos? Quin significat té? Qui està enterrat al Valle de los Caídos? Hi ha algun altre mausoleu semblant arreu del món?

4.- Investigueu per què després del nazisme, de la dictadura argentina  o del règim sud-africà del apartheid, es van investigar els crims comesos per aquests règims antidemocràtics i, en canvi, a Espanya, després del franquisme no es va fer cap actuació en aquest sentit.

BIBLIOGRAFIA

EL PAIS. Col·lecció de DVD’s “Un País de Cine 2”,  Las bicicletas son para el verano.

Fernán-Gómez, Fernando (1996). Las bicicletas son para el verano. Edició de Manuel Aznar Soler i J.Ramon López García. Barcelona: Vicens Vives.

Ian Gibson (2006). Ligero de equipaje. La vida de Antonio Machado. Madrid: Aguilar

Fraser, R. (1979). Recuérdalo tú y recuérdalo a otros. Historia oral de la guerra civil española. Barcelona: Crítica (Tomo II).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: