h1

T’ha arribat l’hora

T’HA ARRIBAT L’HORA

Ramon Breu

Sinopsi

El film ens proposa un itinerari a través de com les diverses creences encaren els ritus funeraris. T’ha arribat l’hora, vol ser un element audiovisual que inciti la pròpia reflexió sobre la mort i creï espais de debat sobre una qüestió que és cada cop més tabú, la mort. El film és, a més, una mostra de la riquesa i de la diversitat cultural i religiosa d’una ciutat com Barcelona. Per sobre de cerimònies i idees sobre la vida eterna, una idea sobresurt: al final de la vida l’únic important és haver estat un mateix.

 

Fitxa de la pel·lícula

Títol: T’ha arribat l’hora (2007).

Guió i direcció:  Luis Vega i Àngels Diemand-Hartz

Director de producció: Tània Balló.

Productor: Carles Porta

Muntatge: Marc Capdevila

Fotografia: Pau Castejón
Música: Sheik Hassan Dyck & Friends. Cor de la Parròquia de la Protecció de la Mare de Déu de Barcelona. Música en directe: Music and Sons.

Productor executius: Tono Folguera i Òscar Rodríguez

Durada: 30 minuts

Una producció d’Antàrtida per als Serveis Funeraris de Barcelona i Barcelona Televisió.

Amb la participació del lama Wangehen; Pare Martí; Abdul Wakud Sabaté; Jorge Burdman; Mossèn Mora i Josep Anton Díaz.

 

Activitats de comprensió i de reflexió

1.Escriviu la sinopsi del documental.

2. Quines cinc religions ens expliquen, en el documental, la seva visió davant la mort? Expliqueu els punts comuns d’aquestes creences enfront la mort.

3. Quina religió us resulta més propera? I més llunyana?

4. Opineu sobre la cerimònia laica que també apareix en el documental.

5. Josep Anton Díaz treballa als serveis funeraris i ens confessa que, al començament, tenia certes reticències a l’hora de dir on treballava. Fins i tot la seva mare no volia acabar de dir on treballava el seu fill. Per què creieu que això és així?

6. Esteu d’acord en què la mort és un tabú, una qüestió que, socialment, es vol amagar? Quina és la vostra experiència amb la mort i els morts?

7. El monjo budista en un moment del film ens diu que a la vida constantment ens estan ensenyant com rebre, però ningú ens ensenya a donar. Què en penseu d’aquesta reflexió.

8. Quina ha estat la imatge que més us ha impressionat del film. Per què?

9. ¿Esteu d’acord en l’afirmació que fa un entrevistat en el sentit que a la cerimònia fúnebre hi haurà molta o poca gent en funció d’allò que haurà fet el difunt en vida?

10. Comenteu aquestes frases que apareixen en el film:

Al final de la vida l’únic important és haver estat tu mateix.

  • Jo crec que quan una persona mor s’acaba tot. Hem d’estar convençuts d’allò que hem fet al llarg de la nostra vida.
  • Tinguem la ideologia o la religió que tinguem cal comportar-se bé, tenir bon cor.
  • Els nens han de veure i entendre la mort de l’avi.

 

Comprendre el llenguatge audiovisual

1. A l’inici del film observem unes imatges en moviment, en les què la càmera es situa en la posició d’un taüt. Quin nom rep aquest moviment de càmera?

2. En diversos moment del film l’empleat dels serveis fúnebres es dirigeix al difunt com si aquest fos la càmera, de quin recurs fílmic es tracta?

3. Si llegiu la fitxa del documental observareu que els productors executius són en Tono Folguera i l’Òscar Rodríguez; però quina ha estat la seva feina en el procés de creació del film com a productors executius?

Lectures de suport

LA VISIÓ FILOSÒFICA DE LA MORT

Des d’una perspectiva cristiana la idea central sobre la mort es basa en la resurrecció. L’home total, cos i ànima, és qui viurà en el nou cel i en la nova terra, és a dir, en el Regne de Déu, que ja ara existeix misteriosament entre els homes i que es manifestarà totalment a la fi dels temps.

La realitat de la resurrecció és naturalment indemostrable i solament pot ser objecte de fe. Des d’una òptica cristiana l’ésser humà aspiraria a una immortalitat humana, de l’home total. D’aquí que la resurrecció respongui a les aspiracions més profundes de l’home. Per això també, el sentit de la mort (i conjuntament també el de la vida) adquireix un aspecte distint en el creient, per al qual la mort es realitza sempre davant Déu i vers Déu.

Una reflexió filosòfica interessant sobre la mort la trobem, també, en la filosofia antiga, en l’escola grega dels epicuris. Segons aquests autors, per poder fruir de la vida cal superar la basarda davant la mort. Això s’assoleix sotmeten a una anàlisi racional el fet de la mort i observant que es tracta de quelcom que no ha de capficar-nos perquè  no ens afecta gens. En efecte, el temor a la mort procedeix d’una falsa imaginació nostra que surt a la llum tan aviat com observem que la mort és una cosa que no ens afecta perquè mentre vivim no hi ha mort; i quan la mort hi és, nosaltres no hi som. Per tant és quelcom que no té res a veure ni amb els vius ni amb els morts. La base d’aquest raonament es troba en la concepció materialista d’aquests autors per als quals els éssers són combinacions d’àtoms materials la disgregació dels quals produeix aquest fenomen que anomenem mort. Per tant, la mort no ha de fer-nos cap por i l’home ha de concentrar-se en el goig seré de la vida. La mort és un fenomen natural que de cap manera ha de neguitejar-nos i un més enllà de la mort està mancat de tot sentit.

És ben natural que tots els filòsofs materialistes hagin pres una postura semblant al llarg de la història. Així, Feuerbach (en qui poden trobar-se pràcticament totes les crítiques contra la immortalitat) diu: La mort és un fantasma, una quimera, que solament existeix quan no existeix.

També per als filòsofs marxistes la mort deixa d’ésser una autèntic problema. L’important és la superació de tota alienació i la creació d’una societat perfecta. La mort afecta l’individu, però no l’espècie humana, que en sortirà victoriosa en un esdevenidor lliure de tota alienació, i amb això haurà desaparegut també la mort alienadora que es dóna en el present. El lliurament als ideals comunistes omple sobradament l’individu humà (la consciència de classes ¾ escriu el filòsof marxista E. Bloch ¾ és un remei nou contra la mort), la mort del qual no compromet pas de cap manera la realització d’aquests ideals, ni la realització de l’home futur.

El filòsof Heidegger va elaborar una concepció existencialista de la mort segons la qual aquesta és present en la pròpia estructura íntima de l’ésser humà. Viure no és altra cosa que viure la pròpia mort. L’home és un ésser-per-a-la-mort. Però l’home inautèntic viu com si no hagués de morir i allunya d’ell el pensament de la mort. Amb això solament aconsegueix ésser menys home.

Davant la mort sorgeix, diu Heidegger, l’angoixa que l’home ha d’assumir, perquè la mort s’inscriu en la pròpia vida com a darrera possibilitat. La mort deixa de ser una cosa externa per a esdevenir quelcom assumit i interioritzat lliurement per l’home.

Cuéllar, Ll; Rovira, J:M. (1989)  Introducció a la filosofia. Barcelona: Casals.

Activitats

1. Resumiu les postures filosòfiques davant la mort que acabem de llegir.

2. Amb quina de les teories sobre la mort us identifiqueu més? De quina esteu més allunyats?

3. Cerqueu altres opinions sobre la mort i discutiu-les.

 

 

Zona Web

http://revista.consumer.es/web/va/20021101/interiormente/53570.p

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mort

Proposta didàctica sobre el film Mar adentro (2004) d’Alejandro Amenábar

http://www.aulamedia.org/cinema/cine20.html

Proposta didàctica sobre el film Pay it forward (2000) de Mimi Leder

http://www.cinescola.info/0607/cine31.html

Fonts i referències

Ambròs, A.; Breu, R. (2007) Cinema i Educació. Barcelona: Graó.

Ambròs, A., Breu, R.  (2008) Cinema i Ciutadania. 3r d’ESO. Edició en cd. Barcelona: AulaMèdia.

Breu, R. (2010) El documental como estrategia educativa. Barcelona: Graó

Cuéllar, Ll; Rovira, J:M. (1989)  Introducció a la filosofia. Barcelona: Casals.

Heidegger, M. (1978) ¿Qué es filosofía? Madrid: Narcea.

Martí i Pol, M (2004) Obres completes. Barcelona: Edicions 62.

Sartre, J.P. (1982) L’existencialisme és un humanisme, dins Fenomenologia i existencialisme. Barcelona: Laia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: