h1

XXY

XXY*

xxy-740292

Autora: Rafaela Subías de la Fuente

SINOPSI

Álex és una adolescent de 15 anys que amaga un secret. Poc temps després del seu naixement els seus pares van decidir instal·lar-se en una cabana aïllada als afores de Piriápolis, a Urugai, un balneari a la costa atlàntica. La història comença amb l’arribada d’una parella procedent de Buenos Aires amb el seu fill adolescent,  Álvaro. El pare d’Álvaro és un cirurgià plàstic que va acceptar la invitació pel seu interès mèdic. A poc a poc s’anirà revelant el problema i quin motiu els ha portat fins allà.

FITXA TÈCNICA I ARTÍSTICA

Direcció: Lucía Puenzo.
Països: Argentina, Espanya i França.
Any de producció: 2007.
Duració: 91 min.
Gènere: Drama.

Guió: Lucía Puenzo; basat en un conte de Sergio Bizzio.
Producció: Luis Puenzo i José María Morales.
Música: Andrés Goldstein i Daniel Tarrab.
Fotografia: Natasha Braier.
Muntatge: Alex Zito i Hugo Primero.
Direcció artística: Roberto Samuelle.
Vestuari: Manuel Morales i Luisina Troncoso.
Estrena a l’Argentina: 14-6-2007.
Estrena a Espanya: 11-1-2008.
Intèrprets: Ricardo Darín (Kraken), Inés Efron (Alex), Martín Piroyanski (Álvaro), Germán Palacios (Ramiro, pare d’Álvaro), Valeria Bertuccelli (Suli, mare d’Álex), Carolina Peleretti (Erika, mare d’Álvaro), Luciano Nobile (Vando, amic d’Álex), César Troncoso (Washington), Jean Pierre Reguerraz (Esteban), Ailín Salas (Roberta, amiga d’Álex), Lucas Escariz (Saúl).
* Proposta didàctica dirigida a l’alumnat de Batxillerat


ACTIVITATS

1.- Valora la pel·lícula. Fes-ho com si li haguessis de fer el comentari a una amiga o a un amic.

2.- Analitza breument els seus personatges principals

Personatges

Valoració teva del personatge

Álex
Pare:  Kraken
Mare:  Suli
Álvaro
Amiga d’Álex: Roberta
Pare d’Álvaro: Ramiro
Mare d’Álvaro: Ramiro
Nois del poble

3.- Descriu com entens tu el secret que amaga l’Álex:

N’ havies sentit a parlar abans? Busca informació al respecte i defineix els termes:

Sexe

Gènere

Identitat sexual

Transsexualitat

Intersexualitat

4.- Creus que l’ambient en el qual et mous permet la manifestació i lliure expressió de la identitat i de l’orientació sexual de les noies i nois de la vostra edat? Per què? Com es podria millorar?

5.- Què penses del fet que el pare de l’Álex no volgués que la seva filla s’operés? I que l’Álex no volgués operar-se?

6.- L’acceptació d’una persona tal com és, esdevé una prova d’estima. Sota aquesta perspectiva analitza les mostres d’afecte que apareixen a la pel·lícula per part dels dos pares, el de l’Álex i el de l’Álvaro cap als seus fills.

7.- Amb quin personatge de la pel·lícula t’has identificat més? Per què ?

xxy

ENTREVISTA AMB LA DIRECTORA DE LA PEL·LÍCULA

Al diari El Periódico de Catalunya va sortir al següent entrevista de la qual hem seleccionat una part. Llegeix-la i contesta la pregunta. (Traducció al català pròpia)

(http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio

L’argentina Lucía Puenzo va estrenar divendres passat XXY, llargmetratge que esmicola la complexa psicologia d’una adolescent hermafrodita. Des que la directora argentina Lucía Puenzo, de 34 anys, va presentar XXY, la seva òpera primera, en el passat festival de Cannes, tot ha anat cap a dalt. Ha estat premiada per la crítica, el seu país la va elegir com a candidata als Òscars i competirà als Goya. Aquesta història d’identitats i opcions sexuals complexes protagonitzada per Ricardo Darín i Inés Efron es va estrenar divendres passat.

Pregunta (P): D’on va treure la idea de recórrer a un protagonista hermafrodita?

Resposta (R): Havia llegit un conte del meu marit, l’escriptor Sergio Bizzio, li vaig demanar per a un guió i me’l va regalar. Llavors vaig parlar amb metges, pares i nois operats, i vaig sentir una fascinació literària per ells, no tant per les seves històries. Existeix un elevat nombre de bebès que neix amb el que es denomina ambigüitat genital.

P: Què va descobrir?
R: Què li passa pel cap a un adolescent en el seu despertar sexual que troba una realitat intersexual. Molts han estat normalitzats i han crescut amb cicatrius. Malgrat que ho van decidir en el seu moment, amb el temps pensen ells i els seus familiars que potser la solució no és operar-se.

P: Com va tractar el tema amb els actors?
R: La primera pregunta que es planteja sempre és: però això existeix? No és un mite? Els dos joves actors em van acompanyar a les entrevista mèdiques, i van haver de construir els personatges en els assaigs, tant intel·lectualment com físicament.

P: Pretén que l’espectador prengui postura?


R: L’espectador fa el mateix recorregut de vertigen que un dels nois, amb una mirada verge inicial, i després s’involucra. I l’elecció potser sigui que no hi ha res a elegir. El món, la societat, ens obliga a optar, vol retolar-ho tot i encasellar-ho. Però la gent lluita contra els rètols.

xxy02

Activitats

1. Estàs d’acord amb l’afirmació de la directora: L’espectador fa el mateix recorregut de vertigen que un dels nois, amb una mirada verge inicial, i després s’involucra.  Has fet tu aquest recorregut? Explica-ho.

2. Comenta aquesta valoració feta per la directora de la pel·lícula, Lucía Puenzo:  El discurs biomèdic sobre la diferenciació sexual està basat en un model simplista: si hi ha dues gònades -ovaris i testicles- hi ha d’haver només dos sexes. I això és terrible, perquè el que aquests nois  aprenen en ser operats una i altra vegada és que la identitat és una cosa que es paga amb el cos.

3. Llegeix i comenta el següent fragment d’un article de Mauro Cabral[1].

(…). La mutilació genital infantil intersex no afecta només a nenes; tanmateix, es tracta d’un dels procediments feminitzants més brutals i literals de la nostra cultura. No solament sofreixen les seves conseqüències aquelles nenes nascudes amb un clítoris d’extensió superior a la mitjana, sinó també aquells nens el penis dels quals va resultar massa petit per a les expectatives culturals sobre la seva mida.

(…). El que s’afirma veladament però insistentment, en aquest recurs a la biotecnologia, és la permanència de ferris criteris de normalitat corporal, la distinció entre cossos desitjables des d’un principi i aquells altres la normalització dels quals podria ser, potser menys cruenta, però igualment necessària.(..).  No ens il·lusionem ni abusem d’ulleres de llarga vista políticament correctes: en termes de mutilació genital la nostra cultura és sagnant com la que més. Racional, benintencionada, sí. Però sagnant. Com la que més.

Zero Tolerància aquí també? No ho sé. No sembla ser suficient. (…). És precís incloure avui les clitoridectomies i altres pràctiques “normalitzadores”  de cossos intersex en la lluita contra la mutilació genital femenina; però perquè un altre món tingui lloc és precís que la intersexualitat trobi també espai en la imaginació desitjant de la nostra cultura, en la recòndita humitat dels nostres somnis.

Pàgines web consultades:

http://www.ojosdepapel.com/Index.aspx?article=2730

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio

http://www.blogdecine.com/tag/lucia+puenzo

http://xxylapelicula.puenzo.com/main.html


[1] Font: http://xxylapelicula.puenzo.com/main.html. En aquesta pàgina trobaràs aquest article sencer i algun més relacionat amb la temàtica de la pel·lícula.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: