h1

Alatriste

ALATRISTE

CULTURA I SOCIETAT DEL BARROC

Autor: Ramon Breu

alatriste1

SINOPSI

A l’Espanya imperial del segle XVII, Diego Alatriste, soldat al servei del rei, combat en les guerres inacabables de Flandes. En una emboscada contra el holandesos, el seu amic Lope Balboa cau ferit de mort. Abans de morir li demana que tingui cura del seu fill, Íñigo. Alatriste torna a Madrid. L’imperi espanyol agonitza. Els grans noms de la cultura del moment, Quevedo, Góngora, Velázquez o Lope de Vega són testimonis del principi de la fi de les glòries hispanes. A la cort de Felip IV, el Conde Duque de Olivares pren totes les decisions amb el suport de la Santa Inquisició.

Alatriste, que malviu de la seva espasa, és contractat amb l’italià Gualterio Malatesta per matar dos misteriosos personatges. Però Alatriste, en l’últim moment perdona la vida als dos estrangers, s’enfronta a Malatesta i es guanya un enemic per tota la vida. Quan Diego descobreix a qui ha salvat la vida, entén que haurà d’enfrontar-se a forces massa poderoses per combatre-les només amb l’espasa. Al seu costat, trobarem la bella Maria de Castro, Íñigo i els seus companys de batalla.

FITXA DE LA PEL·LÍCULA

Director: Agustín Díaz Yanes

Guió: Agustín Díaz Yanes

Basada en les novel·les d’Arturo Pérez-Reverte

Productors: Antonio Cardenal i Álvaro Augustín

Productors executius: Íñigo Marco i Belén Atienza

Director de fotografia: Paco Femenia

Director artístic: Benjamín Fernández

Mestre d’armes: Bob Anderson

Figurinista: Francesca Sartori

Maquillatge i perruqueria: José Luis Pérez

Muntatge:  José Salcedo

So: Pierre Gamet

Càsting: Luis San Narciso

Coordinador d’especialistes i director de la segona unitat: Jordi Casares

Efectes especials: Reyes Abades

País: Espanya, 2006.

Durada: 2 hores 27 minuts

Intèrprets: Viggo Mortensen (Alatriste); Elena Anaya  (Angélica de Alquézar); Javier Cámara (Conde Duque de Olivares); Antonio Dechent (Garrote);  Juan Echanove (Francisco Quevedo); Eduard Fernández (Copons); Ariadna Gil (María de Castro); Enrico Lo Verso (Malatesta);  Eduardo Noriega (Duque de Guadalmedina); Blanca Portillo (Bocanegra); Francesc Garrido (Saldaña); Unax Ugalde (Íñigo Balboa).

Activitats

1.- Redacteu una sinopsi del film.

2.- Analitzeu els personatges a partir del següent esquema:

Personatges Visió de la vida Frase representativa
Alatriste
Íñigo
Conde Duque
Quevedo
Copons
Felip IV
Maria de Castro
Guadalmedina

3.- En la primera seqüència, observem com els soldats espanyols ataquen un campament holandès. Què hi feien els espanyols a Flandes? Per què, per exemple, Flandes li preocupava tant al Conde Duque de Olivares, l’home més poderós de l’Espanya del segle XVII?

4.- Un dels personatges més enigmàtics és Emilio Bocanegra. Qui és? Què representa? Per què té tant de poder?

5.- Els quadres de Velázquez són molt presents en el film. Quants en podeu identificar? Quines diferències hi ha entre la versió que ens dóna el film de la rendició de Breda i el quadre original?

6.- Expliqueu l’episodi del vaixell Virgen de Regla? Per què Alatriste i els seus homes han d’assaltar el vaixell flamenc? ¿On creieu que anirà a parar l’or recuperat, a les obres del Palacio del Buen Retiro o a pagar els soldats que moren a Flandes o moriran a França, com diu Alatriste?

7.- Alatriste diu del rei Felip IV:  Hay reyes y reyes, y éste podría dedicarse a gobernar. Per què ho diu això? Com fou aquest rei? Per què Felip IV li dóna una cadena d’or a Diego?

8.- ¿Per què, en un moment determinat, impedeixen a Alatriste que vagi a veure l’actriu Maria de Castro? Qui ocupa el seu lloc? Qui creieu que li encomana la sífilis?

9.- Per què Angélica no marxa amb l’Íñigo? Íñigo és detingut, acusat de ser un espia i enviat a galeres? Però, en realitat, per què el detenen? Quina classe de societat era aquesta on es condemnava la gent sense proves i per decisió d’un poderós?

10.- Quan Alatriste queda greument ferit després de l’emboscada al claustre de les Minillas, li diu a Martín Saldaña, cap dels agutzils: Martín, ¿te has parado a pensar que siempre nos matamos entre nosotros? Què vol dir amb aquesta frase?

11.- Per què es detingut Quevedo i enviat a la cárcel más fría de España?

12.- En la darrera aparició d’Olivares diu que Déu ha abandonat Espanya i que, a més, els catalans i portuguesos s’havien rebel·lat contra el seu rei.  Feu una recerca sobre a què obeïa la revolta catalana? En quin any es va produir?

13.- La darrera seqüència correspon a la batalla de Rocroi, l’any 1643. L’enfrontament es produeix entre Espanya i França. Les forces són, però, molt desiguals. Quin valor simbòlic té aquesta situació? Per què els espanyols no es volen rendir i donen com a única explicació que són espanyols?

14.- Per què les piques o llances apareixen tant al film? Quin significar té la darrera imatge d’Alatriste?

Llenguatge i tècniques audiovisuals

1.- En la primera seqüència del film observem un picat zenital sobre els soldats holandesos que persegueixen els espanyols. Identifiqueu-lo i expliqueu en què consisteix aquesta angulació de la càmara.

2.- A la pel·lícula Alatriste, com se’ns indica el pas del temps?

3.- Per què creieu el guionista del film, que en aquest cas també és el director, va decidir que la primera i la darrera seqüència fossin d’acció, fossin seqüències bèl·liques?

4.- Tant en cinema com en televisió en algunes ocasiones es fa servir un recurs anomenat càmera subjectiva. Consisteix en mostrar alternativament la mirada del personatge, i  els objectes o subjectes que mira. El públic entén que el que es veu en pantalla és el que veu el personatge. Identifiqueu aquest recurs en l’escena de la primera visita d’Alatriste al Conde Duque de Olivares.

5.- En diversos moments del film, especialment en els enfrontaments cos a cos, les imatges estan filmades càmera en mà o en steadycam. En què consisteix aquest moviment de càmera? Què vol expressar?

6.- Localitzeu un flash-back protagonitzar per Íñigo. Quina intencionalitat tenen els flash-backs?

QUEVEDO

Quevedo és un dels personatges més celebrats de la sèrie de novel·les Alatriste. També al film d’Agustín Díaz Yanes apareix la figura de Quevedo, encarnat per un brillant Juan Echanove.

Francisco de Quevedo y Villegas (1580-1645) va néixer a Madrid, de família cortesana. Va estudiar a Alcalá de Henares i Valladolid, aviat va aconseguir un càrrec a la Cort. La seva activitat política el va portar a Nàpols, al servei del Duc d’Osuna, això li va suposar, quan el partit contrari a aquest noble arribà al poder, caure en desgràcia i processos que el van dur a la presó i al desterrament. També la seva postura crítica contra el Conde Duque de Olivares el portà a presidi. Diuen les cròniques que era un home genial però de tracte difícil. Apassionat i vital, es va envoltar d’una fama d’home rancuniós i agressiu. Fou home de gran cultura, poliglot, lector infatigable i escriptor de constant dedicació a la literatura.

Va conrear tots els gèneres literaris i gran nombre de temes: des del poema més refinat fins a la burla més grollera; des de les obres filosòfiques i morals fins a les satíriques i polítiques. Fou molt  famós en ambients cultes però també en ambients populars, on durant segles s’han explicat acudits sobre les seves aventures.

Poderoso caballero es don Dinero

(fragment)

Madre, yo al oro me humillo;

Él es mi amante y mi amado,

pues de puro enamorado,

de continuo anda amarillo;

que pues, doblón o sencillo,

hace todo cuanto quiero,

poderoso caballero

es don Dinero.

Nace en las Indias honrado,

donde el mundo le acompaña;

viene a morir en España,

y es en Génova enterrado.

Y pues quien lo trae al lado

es hermoso aunque sera fiero,

poderoso caballero,

es don Dinero.

Es galán y es como un moro,

Tiene quebrado el color,

persona de gran valor,

tan cristiano como moro.

Pues que da y quita el decoro

y quebranta cualquier fuero,

poderoso caballero

es don Dinero.

Son sus padres principales,

y es de nobles descendiente,

porque en las venas de Oriente

todas las sangres son reales;

y pues es quien hace iguales

al duque y al ganadero,

poderoso caballero

es don Dinero.

Mas ¿a quién no maravilla

ver en su gloria sin tasa

que es lo menos de su casa

doña Blanca de Castilla?

Pero, pues da al bajo silla

y al cobarde hace guerrero,

poderoso caballero

es don Dinero.

Activitats

1.- Quins dels trets comentats sobre la personalitat de Quevedo apareixen al Quevedo d’ Alatriste?

2.- La preocupació moral de Quevedo i el profund inconformisme que com a home del Barroc sent el porten, sovint, a la sàtira d’una realitat que no el satisfà. En prosa i en vers, dibuixa un ombrívol panorama de la societat espanyola. Quins defectes d’aquesta societat critica a Poderoso caballero es don Dinero?

3.- El desengany és un tema constant en l’obra d’aquest escriptor. Expliqueu on el podrem trobar en aquesta famosa letrilla.

VELÁZQUEZ I LA RENDICIÓ DE BREDA

Les obres del pintor Velázquez són molt presents a Alatriste, per exemple L’aiguader de Sevilla o La rendició de Breda, quadre que serveix perquè el director ens faci una petita broma,  incloent-hi en l’escena real de la rendició, el mateix Alatriste.

Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (1599-1660), va néixer a Sevilla, on inicià la seva formació amb Herrera el Viejo i, posteriorment, al taller de Francisco Pacheco, amb la filla del qual es va casar. En les seves primeres obres, mostra el seu interès pel naturalisme i ja es pot veure la seva habilitat per plasmar la textura i la qualitat dels objectes: Vella fregint ous (1618) o L’aiguader de Sevilla (1622).

L’estiu de 1623 viatjà a Madrid on, amb el suport d’amics del seu sogre, aconseguirà establir-se i podrà fer el retrat del rei Felip IV, que agradà força al monarca i li obrí la porta de la cort. Després, la influència omnímoda del seu paisà el comte-duc d’Olivares va ser el suport definitiu per a convertir-lo en el primer pintor reial. D’aquesta primera etapa madrilenya són el primer retrat de Felip IV, el de Góngora i l’escena mitològica del Triomf de Bacus (Els borratxos), quadre en què ja es pot veure la concepció irònica i burlesca de les seves obres de tema mitològic. En aquesta primera etapa madrilenya pot admirar la pintura veneciana de les col·leccions reials, i afegeix el domini del color a la claredat compositiva que havia après del seu sogre.

A Madrid va conèixer Rubens, la pintura del qual admirava, qui li recomanà de viatjar a Itàlia i conèixer les noves tendències pictòriques. Allí va poder veure l’obra de Caravaggio i de Poussin. D’aquest primer viatge a Itàlia (1629-1631) portà La Farga de Vulcà (1630), on el déu-ferrer i els seus ajudants fan una pausa en el seu treball a la farga per escoltar Apol·lo, que els dóna la notícia de la infidelitat de Venus; però el tema mitològic és aquí molt més a prop de l’escena quotidiana que de la idealització tradicional en aquest tipus de temàtica.

Novament a Madrid (1631-1649), continuà la seva activitat com a pintor reial amb una gran sèrie de retrats, tant de la família reial com de cortesans i bufons: retrats eqüestres del Príncep Baltasar Carlos, del comte-duc d’Olivares i de Felip IV; retrat del bufó Don Juan de Austria, etc.

A aquesta segona  etapa madrilenya correspon la decoració del Saló dels Regnes del palau del Buen Retiro, concebuda com una gran glorificació de la monarquia espanyola mitjançant escenes mitològiques i representació de fets victoriosos, dins d’aquest conjunt pintà Velázquez La Rendició de Breda (1634-1635). El tema és la rendició de la ciutat holandesa de Breda als exèrcits espanyols (juny de 1625): Ambrosio de Spínola rep les claus de la ciutat de mans de Justino de Nassau. Els dos exèrcits se situen als costats: els espanyols a la dreta, amb llances verticals, i els holandesos a l’esquerra, amb les llances en diagonal en senyal de desfeta. La composició es disposa en dos grups compensats que parteixen dels generals i es tanquen amb el cavall de Spínola a la dreta i amb el soldat holandès que mira l’espectador, a l’esquerra. Al fons, el paisatge holandès que Velázquez capta amb un verisme sorprenent, basant-se en gravats i pintures. Destaca en aquest quadre la naturalitat en el tractament de l’escena i dels personatges: Velázquez fuig de la mitificació dels vencedors i de la humiliació dels vençuts, desdramatitza l’escena mitjançant les postures naturals i despreocupades dels protagonistes. Velázquez humanitza i desmitifica l’heroi (com en altres composicions  ho fa amb el déu i el rei): l’actitud del general vencedor que impedeix la humiliació del vençut n’és un bon exemple.

Medina, P. Història de l’Art. Barcelona: 1995. Columna. Pàgs. 257-259.

Activitats

1.      En què consisteix la broma que Agustín Díaz Yanes, el director d’Alatriste fa sobre el quadre de La Rendició de Breda?

2.      Quin altre quadre de Velázquez apareix a Alatriste? Analitzeu-lo.

3.      Redacteu una síntesi de les característiques pictòriques de Velázquez.

4.      Analitzeu Las Meninas (1656) i Las hilanderas (1657).

EL TEATRE DEL BARROC

Les escenes on apareixen els espectacles teatrals al film Alatriste, que tenen a María de Castro com a protagonista central, són força sumptuoses i, alhora, molt ben aconseguides. Per exemple, podem identificar amb certa claredat les diferents parts dels anomenats corrales de comedias.

Els corrals de comèdies eren llocs semblants a un pati de veïns. Tenien una estructura quadrangular i estaven tancat per cases on hi havien finestres i balcons: eren els aposentos o llotges del teatre. Quan s’entrava es veia el tablado o escenari i, davant d’ell, hi havia la cazuela o lloc destinat a les dones. Al pati hi havia alguns bancs, però els homes del poble assistien a la representació dempeus. Formaven un públic temible del que depenien moltes vegades l’èxit o el fracàs de l’obra. La funció començava cap a les dues de la tarda i durava unes quantes hores. En els entreactes s’hi representaven entremesos, balls, etc. Tant la música com la dansa constituïen una part important de l’espectacle.

A principis del XVII, l’assistència als corrals per veure comèdia es va convertir en l’afició favorita del poble. El teatre es va transformar en un fenomen cultural però també en un negoci molt lucratiu.

Llegim ara aquest interessant text que ens il·lustra sobre la fal·lera teatral en el segle XVII:

Come atropelladamente el día de fiesta el que piensa gastar en la comedia de aquella tarde. El ansia de tener buen lugar le hace no calentar el lugar en la mesa. Llega a la puerta del teatro y la primera diligencia que hace es procurar no pagar… Pasa adelante nuestro holgón y llega hasta el que da los lugares en los bancos. Pídele uno y el hombre le dice que no le hay, pero que le parece que a uno de los que tiene dados no vendrá su dueño, que aguarde a que salgan las guitarras y que si entonces estuviera vacío, se siente. Quedan de este acuerdo y él, por aguardar entretenido, se va al vestuario. Halla ve en él a las mujeres desnudándose de casera para vestirse de comediantes. Alguna está en tan interiores paños como si se fuera a acostar. Pónese enfrente de una a quien está calzando su criada, porque no vino en silla. Esto no se puede hacer sin muchos desperdicios del recato. Siéntelo la pobre mujer, mas no se atreve a impedirlo, porque como son todos votos en su aprobación, no quiere disgustar a ninguno.

Zabaleta. El día de fiesta por la tarde. Sociedad y Teatro en la España de Lope de Vega. JM Díez Borque.

Activitats

1.      En el film Alatriste, en quin lloc del teatre estan situats el capità Alatriste i els seus companys en l’escena on assisteixen a l’actuació de María de Castro? I el rei? Qui solia seure en aquestes localitats? On es situava la gent del poble? Per què les donen estaven separades dels homes en les funcions teatrals?

2.      Expliqueu les paraules i expressions subratllades del text El día de fiesta por la tarde.

3.      Per què l’actriu esmentada en el text no s’atreveix a queixar-se de les males maneres del holgón? Com ho valoreu des del punt de vista ètic?

BIBLIOGRAFIA

Alonso, L.; Barroso, M.A.; González Cantos, M.D. Literatura Activa-2. Barcelona: 1993. Vicens-Vives.

Bernabéu, N.; Rodicio, B.N.; Rodicio M.T. Lengua Castellana y Literatura. Madrid: 1994. Editex.

Medina, P. Història de l’Art. Barcelona: 1995. Columna.

FOCUS WEB

http://www.capitanalatriste.com/

http://www.capitan-alatriste.com/

http://www.imageandart.com/tutoriales/biografias/velazquez/

http://www.bib.ub.es/velazquez/1v2.htm

http://museoprado.mcu.es/home.html

http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/1903.htm

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: