h1

Brokeback Mountain


Ramon Breu

SINOPSI

Acaba de fer-se de dia a Signal (Wyoming); Ennis del Mar i Jack Twist es coneixen mentre fan cua per demanar feina a Joe Aguirre, el ranxer del poble. El món d’Ennis i de Jack canvia amb celeritat, tot i que sembla que ells no evolucionen. Els dos joves tenen molt clar el futur que desitgen: aconseguir feina fixa, casar-se i tenir fills. Però alguna cosa dintre seu els deixa insatisfets. Joe Aguirre els envia a fer de pastors a la majestuosa Brokeback Mountain i, a poc a poc, el que comença com una amistat es converteix en amor. A finals d’estiu, no els queda altre remei que baixar de la muntanya i separar-se. Ennis es queda a Wyoming i es casa amb l’Alma, la seva nòvia de sempre, amb qui tindrà dues filles mentre es guanya la vida amb dificultats. Jack torna a Texas i s’enamora de Lureen Newsome, la reina del rodeo. Es casen, tenen un fill i Jack treballa en els negocis del pare de la seva dona.

Passen quatre anys. Un bon dia, l’Ennis rep una postal d’en Jack, on diu que arriba a Wyoming. Ennis l’espera molt impacient i, quan arriba finalment, s’adonen que l’amor que senten l’un per l’altre ha augmentat amb el pas del temps. Als anys següents, Ennis i Jack mantenen una unió secreta i es veuen de tant en tant. La pressió social que demonitza l’homosexualitat i que els impedeix ser feliços angoixarà tota la seva vida.

FITXA DEL FILM

Títol original: Brokeback Mountain

Direcció: Ang Lee

Guió:  Larry McMurtry i Diana Ossana basat en un relat d’Annie Proulx

Productors: Diana Ossana, James Schamus.

Productors executius: Larry McMurtry; William Pohlad; Michael Costigan i Michael Hausman.

Coproductor: Scott Ferguson

Director de fotografia: Rodrigo Prieto

Muntatge: Geraldine Peroni i Dylan Tichenor

Música: Gustavo Santaolalla

Vestuari: Marit Allen

Una producció de Focus Features i River Road Entertainment.

Any de producció: 2005

Nacionalitat: EEUU

Durada: 2h 14 minuts

Intèrprets: Heath Ledger (Ennis del Mar); Jake Gyllenhaal (Jack Twist); Linda Cardellini (Cassie); Anna Faris (Lashawn Malone);  Anne Hathaway (Lureen Newsome);  Michelle Williams (Alma); Randy Quaid (Joe Aguirre); Kate Mara (Alma Jr.).


ACTIVITATS

1.- Escriviu la sinopsi del film i parleu de l’evolució d’en Jack i de l’Ennis al llarg de la pel·lícula.

2.- Per què Jack i Ennis es casen amb la reina del rodeo i amb l’Alma, respectivament, si s’estimen entre ells?

3.- Davant la proposta d’en Jack, l’Ennis diu que si se’n van a viure junts, potser ens maten i, a continuació, rememora una història de la seva infantesa sobre dos homosexuals del seu poble. Creieu que és possible que puguin succeir aquest tipus de casos? A causa de què?

4.- Un dels aspectes més interessants del film és l’enfrontament entre l’estereotip habitual dels cowboys que sempre se’ns ha presentat —a través dels westerns— com a gent dura i masculina i la història d’amor entre Ennis i Jack, la seva capacitat de tendresa i el seu dolor per no poder ser feliços. Opineu sobre aquesta qüestió. Quina de les dues situacions creieu que s’acosta més a la realitat?

5.- Tant Jack com l’Ennis, en diferents moments del film, ploren a causa de la seva separació. Com ho valoreu? Els homes no ploren? Només ho fan les dones i els maricas?

6.- Malgrat les reiterades propostes d’en Jack per anar-se’n a viure junts, l’Ennis no vol. A vegades se sent culpable de ser com és. Per què l’Ennis rebutja la possibilitat d’anar-se’n a viure amb en Jack a un ranxo?

7.- En el tram final de la pel·lícula, Jack li diu a Ennis que a vegades et trobo tant a faltar que no ho suporto, o mai no tenim prou temps, o ni tens ni idea del que pateixo. Es tracta de frases que a les novel·les, a les pel·lícules sempre les hem llegit o vist en situacions d’amor entre un home i una dona. Per què no les hem llegit o vist mai entre dos homes o dues dones? Es tracta d’uns amors contra natura? Valoreu-ho.

8.- Quan l’Ennis sap que en Jack ha mort truca la Lureen. La dona d’en Jack li explica com ha mort el seu marit, però els espectadors veiem una altra versió dels fets. Com ho hem d’entendre?

9.- Com viuen els pares d’en Jack el record del seu fill homosexual? Per què l’Ennis no diu a la seva filla, ja gran i a punt de casar-se, que és homosexual?

Llenguatge i tècniques audiovisuals

1.- En el film observem una gran profusió de GPG, és a dir de Gran Plans Generals. Quina funció i sentit tenen?

2.- La profunditat de camp és la zona de l’espai entre el primer objecte i l’últim que es veuen enfocats, de manera clara i nítida. Permet que apareguin en un mateix enquadrament objectes o personatges que estan a distàncies molt diferents de la càmera. A Brokeback Mountain observem aquest recurs audiovisual en diverses ocasions, identifiqueu-ne algunes.

3.- Quan els dos nois es barallen, mig en broma mig seriosament, la càmera es mou molt i s’aproxima molt a en Jack i a l’Ennis. Quin nom té aquest moviment de càmera?

4.- En el muntatge paral·lel, dues o més escenes, que passen en moments i en llocs diferents,  se’ns van mostrant als espectadors per crear un estat d’ànim o una associació d’idees. Observem aquest tipus de muntatge quan el film ens explica com en Jack i l’Ennis formen les seves respectives famílies. Hi ha algun altre moment de la pel·lícula on veiem un recurs narratiu semblant?

5.- Davant la proposta d’en Jack, l’Ennis diu que si se’n van a viure junts, potser ens maten i, a continuació, rememora una història de la seva infantesa sobre dos homosexuals del seu poble. Com s’anomena aquest recurs cinematogràfic que ens fa reviure coses del passat?

PANTALLA DE LECTURES


AL VOLTANT DEL FILM

Ang Lee (director):  Per a mi Brokeback Mountain és única, és una gran història d’amor americà i universal.

Diana Ossana (productora i guionista): L’octubre de 1997 era a Texas amb Larry McMurtry i altres amics. Un d’ells em va donar el número de The New Yorker on s’havia publicat el relat d’Annie Proulx. Quan havia llegit una mica més de la meitat, vaig començar a plorar i no vaig parar fins al final. Em vaig quedar admirada. Esgotada emocionalment, em vaig quedar profundament adormida. Al dia següent, vaig tornar a llegir-lo per saber si de dia també m’afectava tant. L’efecte fou encara més intens. Li vaig donar la revista a en Larry i li vaig demanar que llegís el relat.

Larry McMurtry (guionista i productor executiu): Quan Diana em va deixar el relat, feia temps que no llegia res interessant. Recordo que després de llegir-lo, vaig voler haver-lo escrit. Era una història que portava anys esperant i Annie s’havia atrevit a escriure-la. És, sens dubte, un dels millors relats que he llegit mai. El lloc, el paisatge, els homes, la seva forma de parlar, tot està descrit de forma precisa i convincent. Vam escriure una carta a Annie on li demanàvem la primera opció de compra per adaptar el relat al cinema. Va contestar afirmativament al cap d’una setmana i vam començar a escriure el guió.

Diana Ossana: Durant set anys, vam intentar aconseguir que produïssin el film. Es van interessar diversos directors; molt actors volien treballar a la pel·lícula, però ningú no es comprometia. Finalment, a les acaballes del 2003, Focus Features, Ang Lee i James Schamus es van involucrar de ple en el projecte.

James Schamus (productor): Larry i Diana han sabut convertir un relat concís, breu i intens en un guió molt més ampli sense perdre la seva puresa. Una tasca gens fàcil. Una de les qualitats que Ang aporta a la història són els detalls en cadascun dels personatges. La història no es limita als dos protagonistes, també parla de les seves esposes, dels seus fills, de les comunitats on viuen.

Ang Lee: Vaig decidir arriscar-me i escollir un repartiment bastant jove. Els joves estan plens d’innocència i frescor, creuen en allò que fan. Estan disposats a esforçar-se. No hi ha recompensa més gran per a un director que un actor jove que escolta i aconsegueix grans resultats.

Jake Gyllenhaal (actor): Feia uns anys que havia parlat amb un altre director d’aquesta pel·lícula. En aquella època era un adolescent i no podia optar al paper. Brokeback Mountain em va atraure immediatament perquè fa molt que no s’expliquen històries d’amor d’aquesta manera. Les pel·lícules actuals eviten entrar en la lluita necessària per mantenir viu l’amor. Quan em vaig assabentar que la dirigiria l’Ang Lee, vaig pensar: He de ser en aquesta pel·lícula.

Heath Ledger (actor): Confiava que Ang sabria com portar la història. Em va agradar molt el guió perquè era madur i fort, i també perquè era una història d’amor pura i meravellosa. Crec que no queda massa misteri en les històries entre noi i noia. Tot està molt vist.

James Schamus: Heath aporta vulnerabilitat i una gran força al paper d’Ennis.

Ang Lee: Estic molt content d’haver rodat amb Heath. És molt natural, es prepara i s’entrega molt. Creu profundament amb allò que fa. Ennis és un personatge que no parla massa. Arrossega un trauma infantil i el terror que li produeix la seva pròpia sexualitat, una cosa que no es pot expressar a l’Oest. Ennis adopta certa actitud per amagar-ho i fins i tot arriba a la violència. En el fons és un nen que amaga les seves pors sota la fatxenderia típica d’un vaquer. Heath havia d’interpretar aquest personatge i, simbòlicament, tots els vaquers, a més de portar el pes de la pel·lícula. La seva interpretació és molt poderosa.

Michelle Williams (actriu): Alma, el meu personatge, adquireix importància en el guió, però també és fidel al relat d’Annie Proulx. Diana era la millor guia quan em perdia perquè portava set anys vivint amb els personatges i se’ls prenia molt seriosament, com si fossin reals. Parlava d’ells com si els conegués.

Diana Ossana: Adaptar el relat d’Annie fou fàcil perquè és un autèntic mapa de la història, dels personatges, de com parlen, dels llocs on viuen i del paisatge que els va conformar. Va ser difícil aconseguir ser fidel a tot això i convertir-ho en un guió per a un llargmetratge. Primer vam escriure la història i després vam començar a treballar amb els personatges femenins per donar-los més presència. Construíem la història d’Ennis i Jack creant, a vegades, una seqüència d’una sola frase del relat.

Activitat

1.- Després de llegir les opinions d’aquestes persones, que van formar part de l’equip de Brokeback Mountain i que expliquen detalls de la seva feina, escolliu un relat curt sobre qualsevol tema i feu-ne el guió cinematogràfic.

LA CONFESSIÓ D’UN GAI SACSEJA LA NBA

John Amaechi, exjugador de bàsquet britànic, ha obert una crisi de gran ressò social a la NBA. Es va declarar homosexual fa poc més d’una setmana, en un llibre, i la seva confessió va obrir un debat en el món de l’esport nord-americà. En els cinc dies posteriors, es van reproduir opinions de tot tipus. La majoria van ser favorables a Amaechi. No obstant, també hi va haver qui es va posicionar contra seu. En aquest grup es trobava Tim Hardaway, figura dels anys noranta, quan jugava com a base als Golden State Warriors. Les paraules de Haraway, que va dir odiava els homosexuals, van provocar un escàndol de conseqüències imprevisibles. David Stern, comissionat de la NBA, va decidir expulsar Hardaway de Las Vegas, on es trobava com a convidat per al partit de les estrelles, que se celebra aquest cap de setmana.

Vostè ha de saber que odio els homosexuals, i això és una cosa que ha de ser coneguda, va declarat Hardaway en una entrevista radiofònica per a una emissora de Miami. No m’agraden les persones homosexuals ni estar a prop d’elles. Sóc homòfob, va afegir abans d’assegurar que no podria compartir vestidor amb un company homosexual. No desitjaria tenir-lo al meu equip. I si ho estigués, hauria de saber-ho i posar distància entre nosaltres, perquè això no és una cosa vàlida per a mi. Aquest jugador mai podria ser al vestidor amb altres homes. Això no seria coherent, va concloure.

Aquest discurs va magnificar l’assumpte fins a cotes insospitades. Tant, que Tim Hardaway va haver de demanar disculpes unes hores més tard. Me’n penedeixo del que he dit. Ho sento —va declarar més tard en una altra emissora—. No hauria d’haver dit que odiava les persones homosexuals, ni res semblant. Em comprometo a examinar els meus sentiments i reconeixeré, apreciaré i respectaré les diferències que existeixen dins la nostra societat. Mitjançant un comunicat difós pel seu agent, Hardaway també va dir que ell, com a afroamericà, sap què és patir la incomprensió i les accions d’odi i de rebuig.

Les disculpes van arribar tard. A aquestes alçades, David Stern ja havia decidit expulsar-lo de les activitats del Cap de Setmana de les Estrelles. És inapropiat que Hardaway ens representi, a causa de la diferència que existeix entre els seu criteri i els nostres punts de vista, va declarar Stern en un comunicat oficial.

Amaechi no es va prendre a la valenta les paraules de Hardaway. En realitat les va assimilar, les va argumentar i les va contextualitzar. Li agraeixo la seva sinceritat i honestedat — va dir—. El que ha dit és ridícul, absurd i tots els adjectius que li vulguem posar. Però té el valor que ha estat honest. A més, les seves paraules il·lustren molt millor el problema que qualsevol llenguatge diplomàtic d’altres persones. Aquest tipus de reaccions ha fet que molts homosexuals i lesbianes hagin d’amagar la seva orientació sexual a les escoles i a la feina. A 33 estats del país existeixen lleis per multar-los. Aquí hi ha el problema.

“La confesión de un gay sacude la NBA”  La Vanguardia. Redacció. 17-2-2007.

Activitats

1.- Creieu que les declaracions de Tim Hardaway contra l’homosexualitat són compartides per molta gent? Se li ha d’agrair la seva honestedat, com diu John Amaechi?

2.- Per què creieu que Hardaway va rectificar tan ràpid? S’havia convençut de la necessitat de respectar l’homosexualitat?

3.- Per què es multa els homosexuals?

4.- Què us sembla el títol de la notícia? Creieu adequat parlat de confessió, com si l’homosexualitat fos un pecat?

L’HOMOSEXUALITAT A DEBAT

Dintre de l’ampli debat sobre l’origen i el diagnòstic de l’homosexualitat dut a terme des de finals del segle XIX, hi ha una sèrie d’elements que s’han anat aclarint progressivament. Si fos possible, doncs, extreure algunes conclusions sobre l’estat de la qüestió en el nostres dies, hauríem de posar de relleu els punts següents:

  1. El fet homosexual sembla una dimensió inherent a tota sexualitat humana i a moltes espècies del regne animal. Pertany, doncs, a la naturalesa.
  1. Aquesta dimensió ha estat organitzada, reconeguda i experimentada de manera molt diferent a través del temps i de l’espai per les diverses societats i cultures.
  2. La civilització judeocristiana s’ha distingit per afavorir una actitud de rebuig i de condemna. Aquest rebuig ha influït notablement en els corrents d’opinió pública, en les disposicions legals i sociopolítiques, així com en els enfocaments amb els quals la ciència occidental ha plantejat la qüestió.
  3. A aquest rebuig s’hi afegeix el que la psicoanàlisi, particularment, ha posat de manifest. Segons alguns psicoanalistes, aquesta dimensió de la sexualitat humana mobilitza fantasmes inconscients que, generalment, posen en funcionament defenses no sempre saludables ni per al mateix subjecte ni per al seu grup social.
  4. No obstant això, s’aprecia una progressiva i cada cop més decidida tendència a deixar l’homosexualitat lliure de connotacions negatives, no tan sols en l’àmbit ètic i legal, sinó també en el de la interpretació i diagnòstic clínic.
  5. La imatge social i pública de l’homosexualitat en les nostres societats occidentals evoluciona en la mateixa direcció que les disciplines científiques. Els mitjans de comunicació, l’art, els moviments d’opinió, la política, etc., manifesten conjuntament una valoració diferent i una progressiva tolerància de l’homosexualitat. Els estereotips comencen a ensorrar-se.
  6. Malgrat tot, encara hi ha amplis sectors de la població que mantenen nombrosos prejudicis sobre l’homosexualitat.
  7. En el camp religiós s’observa una reconsideració del tema quant a la interpretació teològica i a l’avaluació moral, tot i que, a nivell institucional, no totes les esglésies presenten la mateixa dinàmica de tolerància. En el camp catòlic és on el sector institucional (no en les seves bases, sinó en les seves reflexions teològiques o morals) manté posicions, en certa mesura, inamovibles.
  8. En el canvi de consideració de la condició homosexual ha tingut un paper determinant l’obertura de la investigació a espais aliens als àmbits clínics que, en el seu moment, substituïren els religiosos, morals i penals en la teorització del tema. Ha estat en l’espai clínic on la ciència ha realitzat les consideracions més negatives sobre l’orientació homosexual.
  9. El debat sobre l’origen i el diagnòstic de l’homosexualitat es manté obert en tant que existeixen encara una sèrie de punts foscos que impedeixen tancar definitivament el tema. Un seguit d’interrogants sobre les causes últimes de l’orientació homosexual romanen encara en el terreny de les hipòtesis que s’han d’aclarir.
  10. Cada cop va guanyant més espai la hipòtesi que només una actuació conjunta d’elements biològics, psicològics i socials, en diversos graus d’interacció, podria donar lloc a una orientació homosexual prevalent, generalment establerta des de molt aviat. Les potencialitats existents en cada un d’aquests diferents ordres només s’activarien en la mesura que els altres també ho facilitessin.
  11. La majoria dels especialistes de les diverses branques de la salut, ja no consideren que l’orientació homosexual sigui l’expressió d’un dèficit de maduresa humana, d’una malaltia o d’un conflicte que genera un trastorn en la persona homosexual.
  12. Es va consolidant, doncs, la idea que l’homosexualitat no constitueix una entitat clínica i que els conflictes psíquics, de qualsevol tipus, els podem trobar tant en l’homosexualiat com en l’heterosexualitat.
  13. L’opressió i el rebuig social interioritzat es considera el factor més important de conflicte i de patologia per als subjectes amb una orientació homosexual prevalent. Aquest element és el que fa que, probablement, puguem trobar un grau major de neuroticisme i de conflicte psíquic en la població homosexual que no pas en l’heterosexual.
  14. El conjunt de dades obtingudes fins al moment fa que, cada vegada més, la pràctica psicoterapèutica hagi de centrar els treballs i objectius bàsics en l’adaptació de l’homosexual a la seva condició i en l’alliberament dels elements neuròtics que s’hi associen. És cada cop més rar el projecte psicoterapèutic de canviar l’orientació sexual que, per altra banda, es considera molt problemàtic, a causa de la profunda resistència de tota orientació sexual a deixar-se modificar.

AMPGIL. Associació de Pares, Mares i Familiars de Gais i Lesbianes http://www.ampgil.org/icat/inici22.aspx

Activitats

  1. Després de llegir aquests punts sobre l’homosexualitat organitzeu un debat sobre la qüestió. Per començar podríeu parlar d’aquests punts:

–         Quines barreres psicològiques existeixen per a la plena integració dels homosexuals a la normalitat?

–         En quins camps o àmbits els homosexuals tenen problemes perquè es respecti la seva orientació sexual?

–         Com tracten els grans mitjans de comunicació l’homosexualitat?

–         Analitzeu la relació que té el punt 14 del text amb la història que s’explica a Brokeback Mountain.


LA DETENCIÓ D’UNA PARELLA PER UN PETÓ MOBILITZA ELS GAIS ITALIANS

La fiscalia de Roma va obrir ahir una investigació sobre una parella homosexual arrestada pels carabinieri per fer-se un petó de manera indecent. Un centenar de parelles gais es van reunir el diumenge passat davant del Colisseu a Roma per fer-se un petó col·lectiu en signe de solidaritat amb els detinguts. Els dos amants diuen que simplement s’estaven fent un petó, mentre que els carabinieri insisteixen que les seves manifestacions anaven molt més enllà.

El Cercle de Cultura Homosexual Mario Mieli havia fixat la cita solidària al mateix lloc on els carabinieri van detenir durant la nit del dijous passat la parella sota l’acusació d’ultratge al pudor. És molt greu que els dos nois fossin aturats i denunciats per un simple petó, fet a les dues de la matinada davant el Colisseu, assenyala aquesta organització en un comunicat. L’associació nacional Arcigay també ha convocat una manifestació en el mateix lloc per al proper dijous.

La ministra d’Igualtat, Barbara Pollastrini, dels Demòcrates d’Esquerra, va alertar sobre el risc de viure un clima homòfob, de sospites i prejudicis en un país que necessita seguretat, regles clares i serenor.

Laura Lucchini. “El arresto de una pareja por un beso moviliza a los gays italianos” EL PAÍS. 31-7-07. Traducció i adaptació de CinEscola.

POLICIES GAIS PER FRENAR L’HOMOFÒBIA

Roze in het Blauw, Rosa sobre Blau, és el nom escollit per la patrulla de la policia d’Amsterdam especialitzada en agressions contra homosexuals. Rosa, pel color distintiu del col·lectiu gai. Blau, com a sinònim col·loquial d’agent de l’ordre. Formada per efectius homosexuals —gais i lesbianes, i bisexuals— la patrulla ha comptabilitzat en els darrers mesos un augment de les agressions d’aquest tipus. A més de perseguir els assaltants, els agents tracten de crear un clima de confiança que faciliti les denúncies de les víctimes que tenen por de ser ridiculitzades a comissaria.

Amb una dotació de 30 agents, la patrulla surt de ronda a les nits, per parelles, d’uniforme i amb fullets explicatius on anima el públic a comunicar les agressions sofertes per culpa de l’orientació sexual. Els policies no amaguen la seva tendència personal, al contrari, i ofereixen unes petites publicacions on poden llegir-se frases com aquesta: Si vostè ha estat molestat, discriminat o molestat per ser homosexual i bisexual, acudeixi sempre a la policia. Per als reticents a denunciar per por, la comissaria central d’Amsterdam disposa d’un servei telefònic de 24 hores. Atès per l’agent Marya Lust, la seva tasca consisteix a convèncer-los que no s’avergonyeixin del que ha passat i fer-los saber que el seu interlocutor, membre del seu col·lectiu en la seva vida privada, els escoltarà sense escarafalls. Aquesta és considerada la capital gai d’Europa per la seva convivència pacífica. No volem que canviï. Però en el que portem d’any ja hi ha hagut 18 denúncies d’homosexuals agredits. En tot el 2006 en vam rebre només 16, assenyala Lust.

Segons les seves dades, hi ha diferències essencials entre les agressions patides per homes, en general amb cops i trencament d’ossos, i per les dones. Als homosexuals masculins els poden pegar diversos agressors violents. A les lesbianes les insulten: a una parella que sopava en una terrassa, li van escopir.

El perfil de l’assaltant està menys definit. Hi ha hagut agressors blancs, tant autòctons com estrangers, i holandesos d’origen magrebí.

Isabel Ferrer “Amsterdam saca a la calle policías gays para frenar la homofobia” EL PAÍS. 4-8-2007. Traducció i adaptació de CinEscola

Activitats  

1.- Compareu la diferent actuació de la policia italiana i holandesa vers l’homosexualitat.

2.- És justificable detenir dues persones perquè s’estan fent un petó, encara que anessin molt més enllà?

3.- Creieu que al nostre país caldria un departament de la policia per protegir els homosexuals de les agressions?

4.- Per què penseu que han augmentat les agressions a homosexuals?

Contracamp: Aspectes didàctics per al professorat

Elements de debat i relacions que es poden establir

  • El respecte a l’homosexualitat i a la diversitat sexual.
  • El rebuig de l’homosexualitat i la seva consideració com a quelcom no natural.
  • L’educació sexual i la normalització  de l’homosexualitat
  • El tractament de l’homosexualitat en els mitjans de comunicació.
  • Religió i homosexualitat.
  • Ciència i homosexualitat.
  • Una parella homosexual poden ser pares?
  • El procés difícil i dolorós de definir-se com a homosexual en l’adolescència i joventut.

Objectius formatius

·        Observar actituds de respecte i naturalitat en l’acceptació de l’homosexualitat.

·        Reflexionar sobre el llenguatge homòfob agressiu i desconsiderat amb els homosexuals.

·        Conèixer i respectar la diversitat sexual.

·        Valorar la necessitat de defensar els homosexuals de la discriminació social de què són objecte habitualment.

·        Reflexionar sobre la utilització de paraules irrespectuoses envers l’homosexualitat.

·        Denunciar el tractament discriminatori de l’homosexualitat per part d’alguns mitjans de comunicació.

·        Conèixer els diferents recursos expressius del cinema.

Criteris d’avaluació

  • Visionat atent, correcte i respectuós del film.
  • Respondre les qüestions  de comprensió i del llenguatge audiovisual de forma reflexiva i interessada.
  • Capacitat per relacionar i entendre la problemàtica  plantejades en el film.
  • Identificar els temes i subtemes de la pel·lícula.
  • Lectura dels textos de la proposta didàctica i realització adequada de les activitats.
  • Participació activa en els debats que es puguin suscitar.
  • Expressió escrita i oral correcta de les feines proposades.

WEBS I ALTRES REFERÈNCIES

http://www.ampgil.org/icat/inici22.aspx

http://www.cogailes.org/

http://www.inclou.org/

http://www.acgil.org/

http://www.lambdaweb.org/

http://www.fundaciontriangulo.es/

http://www.sinver.org/

http://www.felgt.org/webportal

http://www.familieslg.org/

http://www.gaiebre.org/

http://www.funsevida.org/

http://www.familiasporladiversidad.org/

Proposta didàctica  del film  Philadelphia (1993) de Jonathan Demme :

http://www.cinescola.info/Pelis/Philadelphia.pdf

Ambròs, A. ; Breu, R.(2007) Cinema i Educació. Barcelona: Graó.

Cela, J. (1996) La crida del mar. Barcelona: La Galera.

Escalas, J. (2001) Entender a los que entienden. Barcelona: Editorial Juventud.

Fanlo, I (2004) El llibre rosa de gais i lesbianes. Barcelona: Columna.

Mirabet, A. (2000) Homosexualitat a l’inici del segle XXI. Barcelona: Editorial Claret.

Todó, L.M.  (2002) Carta a un adolescent gai. Barcelona: Columna.

Todó, L.M. (2003) Isaac i els dubtes. Barcelona: La Magrana.

Villanueva, M. (2006) Mares, i si sortim de l’armari?: La història d’una família quasi feliç. Barcelona: Empúries.


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: